Resultats de la cerca
Es mostren 1307 resultats
Hendrik Conscience
Hendrik Conscience
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor belga en llengua neerlandesa.
La publicació de De Leeuw van Vlannderen ‘El lleó de Flandes’, 1838, novella històrica a la manera de Walter Scott, obtingué un gran ressò i serví de base a la reivindicació romàntica del neerlandès Escriví gairebé un centenar de novelles històriques i rurals, entre les quals Jacob van Artevelde 1849 i De loteling ‘El conscrit’, 1850, una història de Bèlgica i reculls de contes i narracions populars
Pandolfo Collenuccio
Filosofia
Història del dret
Polític, jurista i humanista italià.
Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute
Nicolaie Milescu
Filosofia
Humanista moldau.
Pel fet d’haver participat en un complot fracassat, hagué de traslladar-se a Rússia En missió diplomàtica al servei del tsar, anà a la Xina 1675-78, cosa que li serví per a escriure dues obres d’un gran valor documental Itinerariul siberian ‘Itinerari siberià’ i Descrierea Chinei ‘Descripció de la Xina’ Traduí del grec la Bíblia 1667 i una primera història de l’imperi Otomà
Adrien-Marie Legendre
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Introductor dels polinomis que porten el seu nom, és autor de treballs sobre les integrals ellíptiques Traité des fonctions elliptiques et des intégrales eulériennes , en tres volums, 1825-32, que posteriorment foren perfeccionats per Abel i Jacobi Moltes de les seves investigacions, utilitzades en geodèsia, tingueren el caràcter pràctic que desitjaven els governants de la Primera República i de l’època napoleònica, els quals serví patriòticament
Bernardo Tasso
Literatura italiana
Poeta italià.
Pare de Torquato Tasso Serví 1532-52 Ferrante Sanseverino, príncep de Salern, i altres senyors La seva obra cabdal és l' Amadigi 1560, poema epiconovellesc en cent cants i en octaves, que exalta l’amor honest i deriva de l' Amadís castellà Altres poemes seus són Piramo e Tisbe 1534, Favola di Leandro e Ero 1537 i Floridante , poema cavalleresc completat pel seu fill 1587
Stephan Kekulé von Stradonitz
Heràldica
Genealogia
Heraldista i genealogista alemany, fundador de la genealogia científica, de la qual amplià els límits i el camp d’acció, fins aleshores tancats a la nobiliària.
En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911
Codi d’Osca
Història
Primera compilació de furs aragonesos aprovada a les corts de 1246-47.
El seu principal autor fou el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles Serví de base el nucli legislatiu de Jaca, entorn del qual s’anà creant un cos de dret amb forta personalitat Contribuí a la unificació legislativa d’una gran part de les ciutats aragoneses la zona més contrària fou l’anomenada d’Extremadura Daroca, Terol i Albarrasí, que conservaren llur dret local fins el 1598
Sant Julià de Boada
Poble
Poble del municipi de Palau-sator (Baix Empordà), prop de la carretera de la Bisbal a Pals, al N de Sant Feliu de Boada.
L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura Existia ja al segle X No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator
Joan Cayrol
Literatura catalana
Poeta i rapsode.
Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà
Memorial Enric Villaplana de Marxa
Atletisme
Competició de marxa atlètica que es disputà a Manresa entre els anys 1983 i 1991, i que es reprengué el 2016.
Organitzada pel Club Atlètic Manresa, s’instaurà en memòria d’Enric Villaplana Vargas 1914-83, marxador olímpic a Londres 1948 Tingué un precedent en el Trofeu Enric Villaplana 1961-82 L’edició del 1984 serví per a inaugurar les pistes de material sintètic de l’estadi del Congost En el palmarès hi ha marxadors tan destacats com Dani Plaza, Josep Marín, Emilia Cano, Mari Cruz Díaz i Reyes Sobrino
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina