Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
El Diluvio
Portada d’un número d’El Diluvio
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà, republicà i anticlerical, molt popular a Barcelona per les campanyes contra l’administració municipal i per la sistemàtica oposició a tot.
Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…
bahrita
Història
Membre d’una branca primària de soldans mamelucs (1250-1390), de la qual sortí la dels burgites (1382-1517).
D’origen turc i mongòlic, els bahrites formaven la guàrdia dels aiúbides a l’illa d’al-Rawḍ al Nil Entre els bahrites sobresurt la figura de Baybars 1223-1277
Luxemburg
Llinatge sobirà del comtat i més tard (1354) del ducat de Luxemburg, del qual sortí la família dels Salm.
Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I mort vers el 1067, comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm La seva neta, la comtessa Ermessenda I morta el 1143, transmeté el comtat al seu fill Enric II mort el 1196, que ja era comte de Namur La filla d’aquest, Ermessenda II morta el 1247, el transmeté al seu fill Enric II mort el 1281, que dividí els béns entre els seus dos fills El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s’extingí el 1680 El fill…
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…
Andreu Garriga
Literatura catalana
Poeta.
Era molt jove quan sortí de Catalunya s’ordenà de sacerdot a Dublín 1868 i després anà a Califòrnia, on exercí com a rector a diverses ciutats San Francisco, Fresno, Bekersfield, Gonzales, King City i San Luis Obispo Quan era seminarista a Vic, imprimí, amb el pseudònim de Samsonier Tocasons , unes dècimes satíriques, Entusiasme d’un estudiant per la cresta Vic 1863, que suscitaren la primera publicació, del mateix estil, de JacintVerdaguer Als estudiants Recepta Vic 1864A Amèrica escriví un tractat d’herbes remeieres Compilation of Herbs and Remedies , editat el 1978 i diverses…
Christopher Simpson
Música
Compositor, teòric i violista anglès.
De religió catòlica, serví la causa monàrquica durant la guerra civil en les campanyes del 1643 i el 1644 Es traslladà a Scampton, on rebé el favor i la protecció de sir Robert Bolles Fou el teòric musical anglès més important del seu temps El seu tractat The Division-Violist 1659 gaudí de tant d’èxit, que en sortí una segona edició revisada el 1665 La seva altra obra teòrica important, A Compendium of Practical Musick 1667, que meresqué els elogis de M Locke i de H Purcell, estudia en profunditat diversos aspectes de l’escriptura, tècnica i composició musicals Simpson compongué…
Samuel White Baker
Història
Viatger i explorador anglès.
Estudià a Anglaterra i a Alemanya el 1847 es traslladà a Ceilan, on establí una colònia agrària El 1861 començà les seves exploracions a l’Àfrica sortí de la frontera entre el Sudan i Abissínia i explorà l’Atbara i el Nil Blacn A Gondokoro trobà Speke i Grant, que havien descobert el llac Victòria El 1864 descobrí el llac que fou anomenat Albert, i el 1869, després d’una estada a Anglaterra, tornà a l’Àfrica, on, per encàrrec del kediv d’Egipte, treballà per a la supressió del comerç d’esclaus i per a l’annexió dels territoris explorats durant quatre anys, acabats els quals tornà…
Aleksandr Ruckoj
Política
Polític rus.
Aliat electoral de Jelcin el 1991, se n'anà distanciant i donà suport al parlament quan a l’octubre del 1993 Jelcin dissolgué el legislatiu Ruckoj, que aleshores era vicepresident de la Federació Russa, fou condemnat a presó, però es beneficià d’una amnistia decretada per la Duma i sortí en llibertat al febrer del 1994 Participà en les eleccions legislatives del desembre del 1995 al capdavant de la formació Derjava, que no aconseguí cap escó En les eleccions presidencials del juny del 1996 donà suport a la candidatura comunista de Gennadij Zjuganov A l’octubre del 1996 fou elegit…
La Tribuna
Periodisme
Diari barceloní en castellà, independent, iniciat a Barcelona el 30 de març de 1903.
Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael Moragas…
Onofre Parés i Serra
Literatura catalana
Novel·lista.
Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina