Resultats de la cerca

És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra…

Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…

Situació Restes de murs que configuren les bases d’una torre, coneguts avui dia com la Castellania ECSA – A Villaró En el poble de Castellnou de Carcolze, a sobre del turó que domina l’església i, per tant, al centre mateix de l’actual població, hi ha les restes d’un castell del final del segle XIV que dóna precisament nom al poble de Castellnou de Carcolze El castell que ens interessa, d’època romànica, podia molt bé estar situat sobre el mateix turó i tot l’aparell haver estat aprofitat per a la construcció gòtica posterior No obstant aquesta possibilitat, l’existència a pocs centenars de…

El poble de Castellonroi és situat a l’esquerra del Reguer, a 454 m d’altitud Aquest indret ha estat identificat per l’arqueòleg R Pita Mercé amb Hisn al-Roso o Oasr al Roig , un nucli fortificat de població mossàrab, tributari del districte de Lleida, on, segons els annals palatins d’al-Hakam II, l’any 969 es revoltà Abul-Ahwas al-Tudjibí, que comptà amb l’ajut del comte Unifred Bernat de Ribagorça, fins que la sedició fou controlada pel cadí de Lleida 975 Castellonroi, documenta Castellon , va ser conquerit als musulmans pel vescomte Guerau I Ponç de Cabrera en el decurs de la campanya que…

Situació Antiga església parroquial, avui desafectada i en ruïnes ECSA - JA Adell L’abandonada i ruïnosa església de Sant Esteve és a la part alta del poble de Viacamp, a l’entrada del recinte del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029670 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat, flanquejada per la torre campanar de l’església parroquial de Sant Esteve JBP Història Segons reporta la…

Situació Torre de planta quadrangular, força malmesa, al costat del camí de la Cerdanya al Berguedà ECSA - J Bolòs Torre d’un castell situada a la part alta de la vall de Ridolaina, sobre una penya al costat del camí que, passant pel Pas dels Gosolans, permet de comunicar la Cerdanya amb el Berguedà Mapa 35-11 254 Situació 31TCG953866 Poc abans d’arribar a Montellà, cal agafar la pista de terra que passa pel costat de l’església de Sant Genís i porta cap al Cadí Al primer trencall s’ha d’anar cap a la dreta i al segon, a l’esquerra Aquesta pista passa per damunt de la casa enderrocada de Sant…

Durant els segles VIII, IX i X la societat catalana s’articulava en dos estrats bàsics la massa dels camperols minores, mediocres , d’una banda, i les elits laiques i eclesiàstiques potentes, primates, proceres , de l’altra Les relacions entre aquests dos estrats van estar sempre presidides per la tensió de preservar els principis de propietat i llibertat dels primers, i satisfer les aspiracions de poder i riquesa dels segons Una de les funcions més rellevants assignades al poder públic va ser convertir aquesta tensió en un equilibri L’alou pagès El terme alou alodium pagès designava…

Carta de poblament de Tortosa, 1149 AHCTE / RM Amb aquest nom o altres de semblants carta de poblament, carta pobla, o l’originari de carta populationis , la historiografia medieval ha designat uns privilegis o concessions atorgats pels sobirans o els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals als pobladors, presents o futurs, d’una localitat S’hi consignaven essencialment les condicions de tinença del sòl i de residència en aquest també es fixaven, donat el cas, unes normes fonamentals per a l’encarrilament de la convivència jurídica de la comunitat veïnal La concessió de…

El Sit es presenta espadat pels flancs de l’E i del S, obert i molt seccionat cap a ponent per les rambles de Bateig i de les Salinetes, afluents del Vinalopó, com les rambles de Puça i de Catí i el barranc dels Molins, que drena el NE del dilatat terme La serra del Frare 1 140 m, al NE, presideix una contrada gairebé deserta on fou bastit el 1678 el Pantanet, sobre un afluent de la rambla de Puça, entre aquella serra i la del Cavall 933 m La faixa al S de la població és un glacis comprès entre els 500 i els 400 m d’altitud, abocat al municipi d’Elda A la superfície, inculta, destaquen 3 830…

Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…