Resultats de la cerca
Es mostren 4653 resultats
Sant Amanç (Anglès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on hi ha la porta d’entrada i el campanar d’espadanya de doble obertura J Recarens Aquesta església, que havia estat parroquial de l’agregat de Sant Amanç, al sector meridional del terme d’Anglès, es troba al peu de la muntanya de Santa Bàrbara Mapa L38-13333 Situació 31TDG701425 Per anar-hi cal agafar una pista que surt passat el quilòmetre 9,5 de la carretera C-152 de Santa Coloma de Farners a Anglès en direcció a ponent JRR Història Hom relaciona el topònim amb el culte establert a sant Amanç, a la vall que, segons la…
Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes
Art romànic
Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona “turrem…
Sant Ampèlit de Penedes (Llagostera)
Art romànic
Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al 1362, com a “…
Sant Miquel de Vespella
Art romànic
El poble de Vespella s’alça sobre un turó a la riba esquerra del riu Gaià Les cases es disposen a l’entorn de les restes del castell i de l’església parroquial de Sant Miquel Històricament, el lloc de Vespella formava una quadra amb una fortificació, que és anomenada castell en la documentació Els seus orígens s’han de cercaren una data anterior al 1167, any en què Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda, amb el consentiment de Guillem de Claramunt, feren donació al matrimoni format per Ponç de Far i Brunlssenda del castell de Vespella i del lloc de Monnars amb la finalitat d’afavorir la…
Sant Esteve de la Sarga (Tremp)
Art romànic
Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada Ja l’any 826 l’abat Teodered esmerçà una…
Santa Maria del Roure (els Masos)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta primitiva parròquia del terme dels Masos ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església són al costat d’una pista que surt d’Avellanet en direcció sud-est Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 31’ 14” E Avellanet és a uns 3 km de Prada per la carretera D-24b JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme dels Masos Mantingué la parroquialitat fins al segle XVII, en què passà a la nova església de Santa Maria dels Masos construïda al nucli de Llonat L’esment més reculat d’aquesta església és de l’any 1180, en què consta…
Castell de Tagamanent
Art romànic
El castell de Tagamanent ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l’església de Santa Maria Entorn a l’església i davant seu, com també en altres indrets del replà, hi ha vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l’antic castell, però avui dia és difícil precisar les estructures i la disposició de l’antiga fortalesa No hi ha dubte de la seva existència i de la seva importància, i fins consta que entre el 1009 i el 1060 els comtes de Barcelona posseïen una sala o residència prop de la seva porta d’entrada El castell és documentat per deixes de terres del…
Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs del recinte de l’antic castell, situat vora un molí de vent d’època moderna ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’un turó, al nord de la població d’Olivella, a l’extrem occidental del massís de Garraf Mapa 36-17448 Situació 31TDF008752 Si seguim la carretera que va a Olivella, en la recta que hi ha abans d’arribar a aquesta població quilòmetre 15,7, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat de Can Muntaner i porta fins a sota de Can Vendrell Des d’aquest mas, abandonat, surt un camí que va al collet i a l’església de Sant Pere, i…
Sant Joan Salerm (Subirats)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, força alterada per reformes tardanes ECSA - E Pablo La capella de Sant Joan Salerm es troba a uns 500 m de la carretera de Sant Sadurní d’Anoia, prop de la cruïlla amb la carretera que porta al Pla del Penedès, enmig d’un camp on abunden els vestigis de construccions romanes JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958846 Història Aquesta capella s’esmenta per primera vegada l’any 917, juntament amb la de Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern Estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament des del final del segle X Aquest cenobi ja…
Castell de Sant Martí Sarroca
Art romànic
El terme de Sant Martí apareix esmentat per primera vegada l’any 984 Possiblement Galí, l’iniciador del llinatge de la poderosa família que es cognomenà Santmartí, fou qui construí una torre dalt del turó, lloc enlairat i d’indiscutibles defenses naturals per dos dels seus quatre punts cardinals El seu fill Guillem, veguer de Santmartí, fou l’iniciador del castell al final del segle X i al principi de l’XI, probablement després de la falconada d’Almansor del 985 Al segle XI la vídua de Guillem, Adelaida, i el seu gendre, Mir Geribert continuaren les obres del castell edificant noves estances…