Situació
Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on hi ha la porta d’entrada i el campanar d’espadanya de doble obertura.
J. Recarens
Aquesta església, que havia estat parroquial de l’agregat de Sant Amanç, al sector meridional del terme d’Anglès, es troba al peu de la muntanya de Santa Bàrbara.
Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG701425.
Per anar-hi cal agafar una pista que surt passat el quilòmetre 9,5 de la carretera C-152 de Santa Coloma de Farners a Anglès en direcció a ponent. (JRR)
Història
Hom relaciona el topònim amb el culte establert a sant Amanç, a la vall que, segons la llegenda popular, l’emperador Carlemany batejà “anglensis” o dels àngels.
Apareix esmentada inicialment com a “Sancti Amancii Anglensis” el 1019, però un document de l’any 860 cita un possible establiment pre-romànic, en parlar d’una església “constructa in pago Gerundense… in loco qui dicitur Vallis Anglensis”; el culte a sant Amanç s’iniciaria al segle IX i es mantindria durant la dominació sarraïna.
Fins al segle XIV tingué com a sufragània l’església de Sant Martí Sapresa; el 1362 es documenta el canvi de dependència, essent la sufragània l’ermita de Sant Amanç. Des del segle XV formà part de la batllia d’Anglès dins el vescomtat de Cabrera.
El continuat procés de despoblament del terme parroquial provocà l’abandó actual de la capella. (JAM)
Església
Planta complexa de l’església, avui en estat d’abandonament.
J. Recarens
L’església de Sant Amanç té una estructura complexa, que requereix, d’altra banda, una sèrie d’exploracions. L’absis és rectangular, orientat a llevant. Al mur de migdia té una finestra d’una sola esqueixada i és cobert amb volta de canó. La nau és perpendicular a l’absis, en direcció nord-sud, amb la porta d’entrada al mur de migjorn, que també té una finestra damunt i amb una finestra d’una sola esqueixada al mur de tramuntana, recoberta amb volta lleument apuntada.
Les façanes no tenen decoració, llevat de les esmentades obertures i d’un petit ràfec molt senzill a l’un costat i a l’altre de la nau. La façana de migdia és coronada per un campanar d’espadanya amb dos ulls, que durant un temps havia estat cobert amb un teulat, i un vestigi del qual és la columna que el sostenia. A la banda sud-oest, unida a l’església, hi havia hagut una construcció que podria haver estat la rectoria. Actualment sols n’hi ha restes de fragments de parets.
L’aparell visible és bastant irregular i desordenat, i no arriba a formar carreus.
L’església presenta un deplorable estat de ruïnes i abandó, que fou afavorit també pels saqueigs de què fou víctima. Això fa difícil escatir si l’estructura respon a un edifici complet, de tipologia inusual, o bé es limita a un absis i un transsepte inacabat, sense nau i amb tecnologia rural, construït a la fi del segle XII o al principi del segle XIII. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVI, 1908, pàgs. 268-269.