Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Antonín Dvorák
Música
Compositor txec.
Vida Juntament amb Bedrich Smetana i Leoš Janácek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola…
Edvard Hagerup Grieg
Música
Compositor noruec.
Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…
música de la Gran Bretanya
Música
Música desenvolupada a la Gran Bretanya
Anglaterra La romanització hi fou escassa i irregular i l’Església celta, que data d’aquest període, fou destruïda per la invasió anglosaxona El cristianisme no tornà a implantar-se fins al final del segle VI i el començament del VII, i no fou fins al segle VIII que s’imposà la litúrgia romana No han quedat rastres de la música sacra que es practicava en època celta Els exemples més antics de música religiosa daten del segle XI i es tracta d’una sèrie de cants polifònics trobats a la catedral de Winchester, que fou un important centre musical També se sap de l’existència, al final del segle…
Bibliografia sobre la pintura del segle XIX
Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…
L’escultura durant la Guerra Civil
La insurrecció militar del juliol del 1936 i la revolta social subsegüent desenvocaren en una guerra civil que no s’acabà fins al primer d’abril de 1939 Òbviament, amb la situació de lluita armada, la vida cultural i artística de Catalunya va patir un trasbals amb repercussions traumàtiques Tanmateix, les activitats artístiques no es van interrompre del tot Les galeries d’art van tancar les portes, però diverses institucions organitzaren exposicions de marcat caràcter ideològic La Generalitat de Catalunya, amb la creació del Comissariat de Propaganda, aconseguí difondre propaganda política a…
La “guerra civil” europea de 1939-1945
El context Són poques les etapes de la història europea en les quals hom troba, com en la dels anys 1939-60, uns signes tan palesos del fanatisme i de la crueltat que poden arribar a manifestar els humans Perquè durant aquests vint anys tingué lloc, primerament, la guerra més brutal, més inhumana i més anihiladora de les conegudes fins llavors al vell continent I, segonament, a partir del 1945, s’encetà una etapa molt dura de postguerra, de recuperació moral i de reconstrucció econòmica, marcada, però, per la divisió d’Europa en dos blocs ideològics i polítics antagònics, cosa que condicionà…
La recerca històrico-arqueològica fins els anys setanta
La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…
Comunicació i cultura
El context Cartell de promoció de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, 1997 Image El període històric comprès entre el 1980 i el 1997 es caracteritza per una acumulació exponencial de canvis en el camp de la comunicació i la cultura, que afectaren de manera àmplia i general totes les àrees de l’espai del català Els principals factors de canvi foren d’ordre tecnològic, econòmic i polític A partir del reconeixement constitucional de les llibertats bàsiques d’expressió i d’informació a l’Estat espanyol, i ja des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, els…
Paraguai

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, que limita amb Bolívia al NW i el N, amb el Brasil al NE i l’E, i amb l’Argentina al S, el SW i l’W; la capital és Asunción.
La geografia física El Paraguai és un territori en gran part baix i planer, bé que amb una morfologia prou variada A la zona compresa entre els rius Paraná i Paraguai s’alcen els contraforts de l’altiplà del Mato Grosso, de gresos vermells, que acaba amb un escarpament serres d’Amambay i de Maracajú aquesta orla presenta al N un típic perfil asimètric de costa, resseguit per una sèrie de turons baixos Al centre del país s’alcen fins a 680 m uns massissos de gres que l’erosió ha separat completament del Mato Grosso Entre aquest massís i les serres abans esmentades s’estén, al Paraguai…
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…