Resultats de la cerca
Es mostren 2885 resultats
Partit Possibilista
Partit polític
Partit fundat al gener de 1875 per Emilio Castelar, tot just proclamada la Restauració borbònica, conegut també com a partit republicà històric o partit republicà governamental.
La seva creació s’encaminà a facilitar la cohesió dels corrents democràtics i republicans de caràcter conservador i unitari El 1894, el partit entrà en procés de dissolució arran de l’entrada del diputat Buenaventura Abarzuza en els rengles de la política dinàstica i la retirada política de Castelar el seu líder Els fidels al republicanisme conservador donaren lloc al Partido Republicano Nacional El programa polític mínim i operatiu de la formació quedà fixat, en els seus eixos fonamentals, en la reunió fundacional del partit al domicili particular de Castelar Castelar, Abarzuza, Eleuterio…
Els Brusi i el “Diari de Barcelona”
Antoni Brusi i Mirabent, introductor de la litografia La família Brusi Antoni Brusi i Mirabent 1780-1821 fou un impressor barceloní que es convertirà en editor d’un diari, sense abandonar mai el seu caràcter de tècnic de les arts gràfiques La política o, més aviat, els esdeveniments polítics afectaren la carrera professional i el futur d’Antoni Brusi El 1808 esclatà la guerra contra les tropes napoleòniques, que a Catalunya s’anomena la guerra del Francès, i Barcelona quedà sota el control de les tropes ocupants, mentre els resistents campaven d’una ciutat a l’altra L’impressor Antoni Brusi…
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
Sant Serni de Tavèrnoles
Capçalera de l’església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, camí d’Andorra.
El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del segle IX,…
Colònia

Vista de Colònia, amb el Rin i la catedral en primer terme
Till Che (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a la vora esquerra del Rin.
Situada a la cruïlla de vies procedents de les valls laterals, el seu emplaçament aprofita una gran incurvatura del riu El pla del nucli originari és radioconcèntric, i el creixement urbà s’ha fet per l’agregació dels municipis veïns Bayenthal, Lindenthal, Ehrenfeld i Nippes, a l’esquerra del Rin, i Mühlheim, Kalk, Deutz, Vingst i Poll, a la dreta Destruïda en tres quartes parts durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció ha representat en bona part l’estil tradicional l’àrea d’antigues fortificacions militars ha estat aprofitada per a obrir amples avingudes i establir-hi espais verds…
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
oratori
oratori Programa de l’audició de la Passió segons Sant Mateu (1921), de Johann Sebastian Bach, per l’Orfeó Català
© Fototeca.cat
Música
Drama musical de tema religiós.
Inicialment creat per ésser representat, perdé aviat l’acció escènica Per extensió, hom qualifica d’oratori les cantates de grans dimensions i els drames lírics sense acció, ja siguin profans o no L’oratori es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, fundador de la Congregació de l’Oratori, que en les reunions piadoses escenificava fragments de l’Escriptura, emmarcats per cants polifònics La primera composició que pot ésser considerada com a oratori és La rappresentazione di anima e di corpo , d’Emilio dei Cavalieri 1600, que fou escenificada a l’oratori romà de Santa…
Cartago
Ruïnes de la ciutat de Cartago
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat antiga situada a 17 km de la Tunis actual.
Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…
Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra reflexiona sobre l’…
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,