Resultats de la cerca

L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i…

Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…

Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…

El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…

Imatge hivernal de l’estany de la Ricarda, al delta del Llobregat Oriol Alamany El delta del Llobregat 16, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El delta del Llobregat és un exemple clar de la complexa problemàtica que afecta la conservació dels aiguamolls "Desermat" a partir dels anys trenta i quaranta, la seva pell ha patit gran part de les transformacions econòmiques i urbanístiques de la Catalunya de la segona meitat de segle Malgrat les greus amenaces que giren al seu voltant, la majoria motivades perquè és al costat d’una gran metròpoli, ha pogut salvar…

Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…

Situació La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà esquerra, duu directament, entre hortes, a un gual del riu Fluvià La…

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una…

Probablement, la primera indicació d’abast mundial sobre el fet que la nostra espècie estava afectant de manera notable l’entorn viu va ser el llibre Silent Spring , de Rachel Carson 1962, que denunciava de manera poètica i colpidora els efectes dels plaguicides, en concret del DDT, sobre la fauna silvestre Aquest va ser el veritable desllorigador del sentiment conservacionista, primer als Estats Units, i després arreu del món, per bé que hi ha insignes precursors, des de Humboldt fins a Thoreau, passant per cabdills indis i escriptors naturalistes europeus Com s’ha esmentat en presentar la…

Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la…