Resultats de la cerca
Es mostren 4703 resultats
Biblioteca valenciana
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger i editat a València el 1827 i el 1830.
El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d’ Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians , Francesc Xavier Borrull , Jaume Villanueva i Astengo , Josep Teixidor , …
Emmanuel Levinas
Filosofia
Filòsof francès, d’origen lituà.
Llicenciat en filosofia a la Sorbona 1928, amplià estudis amb Martin Heidegger A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París 1945-78 i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses Poitiers, Nanterre i París-Sorbona El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència” De l’existence à l’existant 1947, Totalité et…
Tomàs Bou
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a…
,
Castell de Giró (Monesma i Queixigar)
Art romànic
El poble de Giró es troba a l’extrem de migdia del terme L’acta de consagració de Montanyana 1026 registra ja el topònim Gerone El lloc, amb el seu castell, estigué vinculat als senyors de Montanyana, una branca dels quals agafà el nom de la castlania Arnau de Giró, fill de Roger i Sança, apareix en un instrument dels Erill de l’any 1167 També figura l’any 1188 un Roderic de Giró com a oncle de Marc de Llaguarres Vers el 1259 Arnau II de Giró donà a Sant Esteve del Mall una terra a Fonts, mentre que Joan de Giró era beneficiat de la canònica de Roda 1283 D’ençà de la baixa edat…
Domenico Carlo Maria Dragonetti
Música
Contrabaixista i compositor italià.
De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’…
Nelson Goodman
Música
Filòsof nord-americà.
Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’…
Ainhoa Arteta Ibarrolaburu
Música
Soprano basca.
Nascuda en una família amb tradició musical, inicià estudis de cant al Conservatori de Sant Sebastià, que més tard continuà a Itàlia amb Ettore Campogalliani Perfeccionà la tècnica vocal als Estats Units, i guanyà un premi de l’Opera Music Theater Competition, i després un altre a Nova York a través de les Metropolitan Opera National Council Auditions 1993 El mateix any debutà a la Quincena Musical Donostiarra al costat de Plácido Domingo, i de seguida inicià una destacada carrera per Europa i els Estats Units Al Metropolitan de Nova York interpretà el paper protagonista de La traviata , amb…
Pedro Valenzuela
Música
Compositor italià d’origen espanyol, actiu entre el 1569 i el 1579.
La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo…
Emile Leipp
Música
Musicòleg i físic acústic francès.
Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…
Vanguard
Astronàutica
Projecte dels EUA fet públic el 1955 destinat a col·locar en òrbita el primer satèl·lit artificial.
Dins el marc d’aquest projecte, hom decidí de desenvolupar un coet de tres trams, els dos primers de propergol líquid i el tercer de sòlid Parallelament fou construïda una sèrie dels satèllits de recerca geofísica Vanguard , però que no havien d’ésser llançats fins que el coet fos fiable El primer coet Vanguard d’assaig explotà a terra al desembre del 1957, i fins al tercer hom no aconseguí el primer funcionament satisfactori Hom aprofità aquests assaigs per a dotar el coet d’un simple satèllit mínim, i així, al març del 1958, fou situat en òrbita el Vanguard 1 Després de…