Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Joan Sauret i Garcia

Joan Sauret i Garcia
Història
Periodisme
Polític i periodista.
El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama i altres publicacions, com La Branca i Pla i Muntanya 1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El 1932 fou…
Joaquim Sala-Sanahuja
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres 1979 a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà 1988 amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne étude d’un réseau ludique És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi Alcaraz, Pas…
,
Ricard Urgell i Carreras
Ricard Urgell i Carreras
© Família Urgell-Carreras
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917 Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona 1896 i 1907, en expossicions nacionals de Madrid 1897, 1910, 1917 i 1920, a la de Buenos Aires del…
Hermenegild Anglada i Camarasa
Pintura
Pintor.
Pertangué, essencialment, al pas entre el Modernisme i el Noucentisme Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona i més tard, a París, al taller Julien i a l’acadèmia Colarossi Durant la seva estada en aquesta ciutat, on féu la seva primera exposició el 1898, fou també molt important el contacte amb el pintor peruà Carlos Baca Flor, del qual rebé la influència Es donà a conèixer a Barcelona, en una exposició, el 1900 Més tard, exposà a Venècia 1903, 1905 i 1907 En aquesta darrera biennal guanyà el gran premi, amb medalla d’or A Buenos Aires, el 1910, guanyà un altre gran premi A Roma, el 1911,…
Joan Gil-Albert i Simon
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
Estudià dret i filosofia i lletres a València Collaborà a Hora de España Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans El 1927 publicà La fascinación de la real , prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío 1928, Como pudieron ser Galerias del Museo del Prado 1929 i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo 1932 Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia , que fou seguit per Cadente horror 1936, Siete romances de guerra 1937 i Son nombres ignorados 1938, sobre l’experiència de la…
Xosé Luis Franco Grande
Literatura
Escriptor i lexicògraf gallec.
Cursà estudis de filosofia i lletres i dret a la Universitat de Santiago de Compostella, on entrà en contacte amb els cercles galleguistes Compaginà la professió d’advocat, de la qual es jubilà el 2001, amb la dedicació a la lingüística i a la literatura Participà en el moviment de resistència cultural gallec des de l’ Editorial Galaxia Com a poeta, el 1955 guanyà el premi Eduardo Pondal del Centro Galego de Buenos Aires amb Brétemas do vieiro inèdit i publicà els volums Entre o si e o non 1967, Premio Nacional Rosalía de Castro, que conté l’essencial de la seva obra lírica, angoixada,…
Moçambic 2012
Estat
El president moçambiquès, Armando Guebuza, va ser reelegit president del seu partit, el FRELIMO © Organització de les Nacions Unides / Maria Elisa Franco El president Armando Guebuza, en el poder des del 2004, sortí enfortit del congrés del FRELIMO, celebrat a la ciutat de Pemba al final de setembre En el congrés, els delegats confirmaren Guebuza en la presidència de la formació per cinc any més i barraren el pas al Buró Polític, el màxim òrgan del partit, a Luísa Diogo i Aires Ali, aspirants a ser el candidat del FRELIMO en les eleccions presidencials del 2014 La Constitució no permet un…
doma clàssica

Beatriz Ferrer-Salat durant un campionat de doma clàssica
Arxiu B. Ferrer-Salat
Hípica
Modalitat eqüestre, també coneguda com a ensinistrament, consistent en l’execució d’una sèrie de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall.
Es basa en el domini del cavall per part del genet, representat en la realització de determinats exercicis amb harmonia La doma comprèn restricció i extinció en el pas, trot i galop i altres moviments laterals El seu origen es remunta al segle III aC, quan els grecs establiren l’art de l’ensinistrament com a mètode de millora de les seves muntures Entre els seus pioners destacà l’escriptor Xenofont, que compilà les diferents tècniques que implementaren aquesta modalitat hípica La doma es desenvolupà amb el propòsit d’aconseguir cavalls dòcils que facilitessin la tasca de la…
Els països socialistes. 1932-1947
L’interès pels països en els quals els partits socialistes han aconseguit, per la via electoral o per la via insurreccional, el poder polític i la direcció dels afers públics és ben viu en la societat catalana d’ençà dels primers anys del segle XX El socialisme municipal anglosaxó i belga, el socialisme de càtedra germànic i austríac, el socialisme revolucionari francès, com també l’italià i el socialisme soviètic, són coneguts, sovint de primera mà L’any 1944, el polític i intellectual socialista Manuel Serra i Moret Vic, 1884 – Perpinyà, 1963, amb notables estudis d’economia i ciències…
Blanca París Corcoll
Historiografia
Historiadora i catalanòfila.
Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata en arxius d’…