Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
falsa repetició
Música
En una forma sonata, fragment situat a continuació de l’exposició simulant-ne la repetició.
La repetició de l’exposició fou normal al llarg del Classicisme, però caigué en desús en el Romanticisme, d’acord amb uns ideals estètics en els quals la repetició literal cada cop tenia menys cabuda Tanmateix, alguns dels desenvolupaments romàntics s’iniciaven amb la represa parcial del tema principal preservant-hi tant les característiques temàtiques i instrumentals com les tonals En aquest sentit, l’inici del desenvolupament no es distingia en res de la repetició de l’exposició de tal manera que el compositor aconseguia, amb aquest recurs, fusionar l’exposició amb el…
polirítmia
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament valors rítmics diferents.
La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir, una combinació…
Arduino
Electrònica i informàtica
Placa de circuit imprès que permet el prototipatge ràpid i simple de petits sistemes electrònics basats en microcontroladors.
La placa inclou un microcontrolador Atmel AVR, el circuit d’alimentació i un port de comunicació USB que s’utilitza per a connectar-la a un ordinador personal i programar-la Ofereix diferents entrades i sortides digitals, així com entrades analògiques dotades de convertidors d’analògic a digital Arduino fou concebut per a facilitar el disseny de circuits electrònics als afeccionats, oferint-los una eina que els permetés connectar sensors i actuadors a un microcontrolador i programar el sistema d’una forma senzilla La programació es realitza en un llenguatge anomenat Processing ,…
Treball
Periodisme
Diari aparegut a Barcelona el 21 de juliol de 1936, editat pel comitè d’enllaç dels partits obrers catalans que, l’endemà mateix, constituïren el Partit Socialista Unificat de Catalunya
.
Continuador, en certa manera, del setmanari Justícia Social-Octubre , es confeccionava als tallers, requisats, del diari catòlic El Matí Inicialment portava el subtítol de Diari dels treballadors de la ciutat i del camp , però ha estat sempre l’òrgan central del PSUC Suspesa la seva publicació el 25 de gener de 1939, amb l’entrada imminent de les tropes franquistes a Barcelona, reaparegué clandestinament cap a 1942-43, imprès primer a l’exterior i després a l’interior, amb periodicitat i característiques tècniques molt diverses Durant l’etapa 1946-47 en fou director Joaquim Puig i Pidemunt,…
orde d’Orange
Història
Societat secreta creada el 1795 pels presbiterians de l’Ulster, per combatre els catòlics.
Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una branca…
Francesc Sardà i Làdico

Francesc Sardà i Làdico
© Arxiu de Revistes Catalanes Antigues-Biblioteca de Catalunya / Fotogràf: Pau Audouard i Deglaire
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos museus de…
Mestre de Sant Narcís
Pintura
Pintor anònim actiu a València a la darreria del s XV i al principi del XVI.
La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla segur que el…
mordent

Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el mordent invertit o…
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta màgica de Mozart…
performance
Música
Realització artística pròpia de les avantguardes amb la qual es proposa alguna manera nova d’aproximació al seu objecte, combinant mitjans i materials d’una forma inusual.
En una performance musical, la manera d’escoltar la música, o fins i tot la forma en què aquesta és creada, difereix sovint amb una intenció crítica del model propi del concert públic, amb una durada, un tipus de repertori i d’escenari i una actitud dels intèrprets i els oients perfectament establerts Com a exemple pot servir Dreamhouse , una performance de l’any 1962 de La Monte Young i Marian Zazeela a les diferents habitacions d’un edifici s’installaren generadors d’ones sinusoidals que formaven harmonies bàsiques La casa esdevenia un espai sonor a través del qual els assistents podien…