Resultats de la cerca
Es mostren 5427 resultats
Gastó I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn (Gastó VIII), de Castellbò, Marsan i Gabardà, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d’Andorra (1302-15).
Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…
Joan I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1385-1433).
Fill natural de Pere I el Justicier, inaugurà la dinastia d'Aviz Dirigí la revolució anticastellana protagonitzada pels nobles portuguesos, i fou proclamat rei de Portugal per una assemblea reunida a Coïmbra Joan I de Castella, el qual es considerava amb drets al tron portuguès pel seu matrimoni amb Beatriu, única filla legítima de Pere I, anà a la guerra, però Joan de Portugal el derrotà a Troncoso i a Aljubarrota 1385 Consolidat el seu ceptre a l’interior, impulsà les conquestes portugueses a Àfrica presa de Ceuta, el 1415, mentre el seu fill, Enric el Navegant, organitzava…
Oman 2012
Estat
Al juny es va posar de manifest el descontentament entre la població omanita quan, a Sohar, la segona ciutat de país, van tenir lloc protestes contra l'atur juvenil i es va produir la detenció de catorze activistes de defensa dels drets humans Al maig, el Govern ja havia arrestat blocaires i activistes d'internet que havien criticat el Govern per la manca de reformes a Masqat, la capital, una ciutat en què al febrer del 2011 ja s'havien produït manifestacions en demanda de reformes polítiques, les quals van ser reprimides per la policia El sultà Qaboos, que ha…
Castell de Meranges
Art romànic
El poble de Meranges és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Seguint la tradició local, l’antic castell de Meranges estaria situat al cim de la “roca de Meranges”, més amunt del poble en direcció NE i a 1 600 m d’altitud Un petit sender que s’agafa al final del poble porta directament al cim de la roca on es veuen uns escassos carreus arrenglerats Tot i que el topònim del lloc apareix documentat des del segle X, sovint sota la forma Meranicus , el seu castell és mencionat per primer cop al Liber feudorum maior a la…
Sant Martí de Fonollar
Església
Església del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), al sector pla del terme, a la vall del Tec.
La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de…
Théodor Joseph Boudet Puymaigre
Literatura catalana
Folklorista i historiador de la literatura francès.
Monàrquic defensor dels drets del comte de Chambord a la Corona francesa, dirigí revistes erudites implicades en la defensa del catolicisme Polybiblion , Le Correspondant , en les quals es feu ressò de l’actualitat científica espanyola i hi acollí collaboracions de Manuel Milà i Fontanals i Andreu Balaguer i Merino, entre altres erudits Es relacionà també amb Marià Aguiló i Joan Mañé i Flaquer S’interessà per la literatura popular Chants populaires recueillis dans le pays messin , 1881 Petit romancero chois de vieux cants espagnols , 1878, i, sobretot, per la medieval la seva…
Izquierda Solidaria
Partit polític
Partit registrat al febrer de 1993 a Santa Coloma de Gramenet per Félix Pérez Romera i Eduardo José Baroja amb l’objectiu de defensar la llibertat i la solidaritat.
Fou impulsat pel nucli fundacional de l’Asociación por la Tolerancia y Contra la Discriminación Aquesta entitat creada el 1992 també a Santa Coloma considerava que a Catalunya tenia lloc una “limpieza lingüística y cultural” dels castellanoparlants i calia defensar els seus drets Tot i que a l’octubre de 1995 alguns dels integrants plantejaren canviar-li el nom d’ISO pel de Partido por la Tolerancia Lingüística, hom ajornà la decisió i es congelà l’actuació del partit En aquest sentit cal destacar que al mateix febrer de 1993 fou inscrit, també a Santa Coloma, el partit Izquierda…
oligarquia
Història
A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava a les mans d’uns quants.
Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això…
vicecanceller
Història
Oficial de la cancelleria reial catalanoaragonesa que substituïa el canceller en cas d’absència d’aquest —cas molt freqüent— i l’ajudava quan era present.
Actuava de fet com la màxima autoritat de la cancelleria Havia d’ésser doctor en drets i laic, per tal de poder intervenir en els afers criminals, dels quals eren exclosos els clergues Com a expert en lleis li era encomanat el control del fons jurídic dels documents Si s’absentava era substituït per un regent de la cancelleria Sota Joan I 1387-96 hi hagué tres vicecancellers, un per a cada estat de la corona Aragó, València i Principat amb Mallorca, Sardenya i Còrsega, dependents de Catalunya fins el 1484 A partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó esdevingué únic per a…
impost sobre béns immobles
Economia
Impost directe i real, d’origen anglosaxó i atribuït generalment a l’àmbit d’administració local, que grava el valor d’immobles urbans i rústics, tant d’ús productiu com rersidencial.
A l’Estat espanyol substituí les Contribucions Territorials Urbana, Rústica i Pecuària, i l’impost municipal sobre solars El fet imposable es concreta en el valor de la propietat de béns immobles de naturalesa rústica i urbana situats en el terme municipal respectiu, en els drets reals d’usdefruit i superfície, i també en les concessions administratives sobre els béns citats Constitueix la base del finançament municipal, atesos el caràcter inamovible del sòl i de les edificacions i la seva elevada capacitat recaptadora, i la senzillesa administrativa de la seva gestió La seva…