Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
Natàlia Mas Masdefiol
Natació
Nedadora.
Formada al CN Terrassa per Toni Codina, amb qui entrenà durant tota la seva carrera, fou la primera catalana a nedar un hectòmetre en menys d’un minut, tant en piscina curta 1977 com en llarga 1978 Assolí quaranta-cinc títols estatals 24 d’hivern i 56 rècords d’Espanya 29 en piscina llarga entre les proves de 100, 200, 400, 800 i 1500 m lliure Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, uns Campionats del Món 1978 i dos d’Europa 1977, 1981 En els Jocs Mediterranis, aconseguí dues medalles d’or 100 i 200 m lliure, una de plata 400 m i dues de bronze 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m…
Mònica Gimeno Coma

Mònica Gimeno Coma
Federació Catalana de Patinatge
Patinatge
Patinadora artística.
Formada per Cristina Gibaja entre el 1997 i el 2008 fou campiona d’Espanya de patinatge sobre rodes en diverses categories Formà part de les seleccions catalana i espanyola, i fou campiona d’Europa 2008, subcampiona del món 2006 en combinada i tercera classificada en figures obligatòries en tots dos campionats L’any 2009 inicià una nova etapa competitiva en la modalitat de patinatge artístic sobre gel, en la qual es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya l’any 2010 L'any 2013 retornà al patinatge artístic sobre rodes Forma part de l'equip del CP Mollerussa i es proclamà de…
Elisabeth Fuentes Flores
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Formada al Club Natació Sant Feliu, el 1991 fitxà pel Club Esportiu Mediterrani, i dominà totes les competicions femenines durant la dècada de 1990 Guanyà deu Copes Catalanes 1992-2001, nou Lligues 1992-99, 2003 i cinc Copes de la Reina 1997-2000, 2003 Participà en nou Copes d’Europa de clubs 1993-2000, 2004 i arribà cinc vegades a la final Guanyà la medalla de bronze de la Recopa d’Europa 2001 i fou finalista en dues edicions del LEN Trophy 2002-03 Disputà 125 encontres internacionals amb la selecció espanyola i participà en cinc Campionats d’Europa 1993, 1997, 1999, 2001, 2003…
Núria Castelló Marrugat
Natació
Nedadora.
Formada al CN Gavà, també competí pel CN Barcelona, el CE Mediterrani i el CN Sabadell Fou quinze vegades campiona de Catalunya en 800 m lliure 1989, 1990, 400 m lliure 1991, 1993, 50 m esquena 1997, 100 m esquena 1989, 1993, 200 m esquena 1997, 200 m papallona 1990, 1993, 200 m estils individual 1987, 1989 i 400 m estils individual 1987, 1989, 1990 També fou campiona d’Espanya d’estiu en 400 i 800 m lliure, 100 i 200 m esquena i 400 m estils individual, i d’hivern en 800 m lliure, 50, 100 i 200 m esquena i 400 m estils individual Disputà dos Campionats d’Europa 1989, 1991 i del…
Mònica Bosch Forrellad

Mònica Bosch Forrellad
Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Esquí
Esquiadora, especialitzada en esquí alpí.
Formada al Club Alpí Falcó de Sabadell i a Baqueira Beret Fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1985, 1992, 1996, 1997 El 1995 guanyà dues medalles d’or a la Universíada de Jaca Osca Disputà les proves d’eslàlom i eslàlom gegant dels Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer Noruega, 1994 i l’eslàlom als de Nagano Japó, 1998 Després de participar en set Copes del Món d’esquí alpí, l’any 2000 es retirà de l’alta competició a causa d’una lesió greu Ha realitzat tasques d’assessorament esportiu per a diversos campionats i organismes, i treballà per a la candidatura olímpica Barcelona-…
Epidermis
Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de…
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…
Necròpoli d’Artés
Art romànic
Situació Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures F Junyent-A Mazcuñan Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic Necròpoli Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i JR Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta…
Cabanes de les Escomes (Vilaller)
Art romànic
Situació Un dels refugis naturals de les Escomes, aprofitats des de fa segles ESG Aquestes construccions se situen a la partida de les Escomes, a una altitud de 1 020 m, localitzada en una petita vall, en direcció N-S, que separa la roca de l’Àliga del Pilaret de Sant Urbà Mapa 32-10 213 Situació 31TCH116058 Per a accedir-hi, al S de Vilaller surt una pista asfaltada que després de creuar la Noguera Ribagorçana puja fins a Montanui A 500 m d’haver passat el riu cal prendre a la dreta un camí sense asfaltar que puja aproximadament 2 km fins a una cruïlla que en pocs metres porta cap a l’W a la…
Glàndules sebàcies
Anatomia humana
Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’…