Resultats de la cerca

Es formà a Olot amb Berga i Boix, i a Barcelona a l’acadèmia Mallol i al Cercle Artístic de Sant Lluc Ha fet nombroses exposicions als Països Catalans i ha participat en exposicions collectives espanyoles i sud-americanes La seva pintura, influïda per l’impressionisme, posà al dia el paisatgisme de l’escola d’Olot

El 1915 fou nomenat director de l’oficina de pesos i de mesures de Sèvres Féu estudis sobre el termòmetre de mercuri, que codificà, i descobrí els aliatges invar i elinvar El 1920 fou distingit amb el premi Nobel de física

Marquesa de Castelldosrius Filla d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i germana d’ Eusebi Güell i López Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum 1898 i un Stabat Mater 1917

S'especialitzà en l’ús dels tancs com a arma autònoma de la infanteria Durant la Segona Guerra Mundial manà les forces cuirassades del Tercer Reich a Polònia, Bèlgica, França i l’URSS però, derrotat davant Moscou 1941, fou destituït Escriví Erinnerungen eines Soldates ‘Memòries d’un soldat’, 1951

El 1906 es traslladà a París, on s’adscriví incondicionalment al cubisme, que tot just s’iniciava i que —a diferència del que seria per al seu amic Picasso— marcaria tota la seva personalitat Del 1908 al 1911 envià dibuixos a la revista catalana Papitu Considerà el quadre com a objecte independent, la referència del qual a la realitat és sols un pretext La seva obra —que comporta una minuciosa anàlisi descomposició i recomposició de l’objecte mitjançant les formes geomètriques, la línia i el cub— assoleix, en una primera etapa, una gran austeritat cromàtica amb predomini del gris i,…

Fill d’un sabater de Canterbury, es graduà a Cambridge Les notícies entorn de la seva vida —habità a Shoreditch, barri teatral de Londres— i la seva mort tràgica han continuat essent misterioses S'inicià en literatura amb la traducció d’Ovidi, i en la seva curta vida creà un teatre en el qual exposava els seus ideals d’autor renaixentista, i es distingí per la passió que dóna als seus personatges i per la incorporació de la història nacional a la trama dramàtica Edward the Second , 1592 Expressa, però, l’ideal d’identificació amb les idees del Renaixement a Tamburlaine the Great 1587 i 1588…

Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686

Es formà a Llotja amb Àngel Ferrant Exposà als Salons de Primavera barcelonins 1934, 1937, a l’exposició de l’ADLAN a la Llibreria Catalònia 1935, a la del Grup Superrealista Breton, a la galeria Charles Ratton de París 1936 i a la d’Art Català —Pro Víctimes del Feixisme—, a Mèxic 1937 Posteriorment es dedicà a l’interiorisme i al disseny, i obtingué el Delta d’or ADI-FAD el 1961 i el 1962 Fou membre fundador del Club Cobalt 49 i d’ADI-FAD

Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que la feia…

Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills