Resultats de la cerca
Es mostren 2081 resultats
Sant Laurenç de Mont (Vielha)
Art romànic
Situació L’església s’erigeix a l’entrada del poble, en un indret un xic desconnectat del nucli habitat, constituït per l’agregat de Mont, petit poble enfilat als vessants de la muntanya d’Es Cròdos 1 237 m, que perfilen la riba dreta de la Garona, a la banda sud-oriental de l’antic terme Mapa 148M781 Situació 31TCH197331 L’accés al poble es fa a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac Poc abans d’arribar a aquesta població, caldrà desviar-se a mà esquerra, on neix un trencall que posteriorment es bifurca en dos brancals, dels quals el de mà dreta porta a Mont, mentre que el de l’…
Buenos Aires
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, entre l’estuari de Riu de la Plata i el riu Colorado.
La capital és La Plata Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota la província és drenada…
Pipí I
Història
Rei dels francs (752-768).
Fill de Carles Martell i de Rotruda El seu pare, en morir 741, li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini Alliberat Gripó, es refugià prop dels saxons, i es revoltà contra Pipí, i el 748 a Baviera, fins que finalment Pipí li donà la vila de Mans i dotze comtats però el 751 Gripó es retirà a la cort del duc d’Aquitània El 752,…
Marta Mata i Garriga
Educació
Pedagoga.
Filla de l’escriptora i pedagoga Àngels Garriga i Martín , es formà a l’escola Pere Vila i a l’Institut Escola de la Generalitat Inicià la seva tasca pedagògica el 1944 a Saifores Baix Penedès, a la casa pairal dels Mata —actualment casal per a mestres per a la didàctica de l’estudi de comarques—, on residí durant vint anys Llicenciada en pedagogia 1957, participà en la creació de l’escola Talitha 1956, i el 1965 fundà l’Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l’Escola Normal de la Generalitat republicana Treballà…
Howard Robard Hughes
Cinematografia
Economia
Magnat, empresari, aviador, productor de cinema i filantrop nord-americà.
A disset anys heretà del seu pare l’empresa Hughes Tool Company, que patentà una perforadora per a l’extracció de gas i petroli, base de la seva gran fortuna L’any 1927 anà a Hollywood on fins als anys cinquanta produí una vintena de pellícules, dues de les quals, Hell’s Angels 1930 i The Outlaw 1943, dirigí Projectà a la fama alguns actors i actrius, com ara Jane Russell , Robert Mitchum , Jean Harlow o Paul Muni Entre el 1948 i el 1955 controlà la productora de Hollywood RKO L’any 1932, quatre anys després d’obtenir la llicència de pilot, fundà l’empresa Hughes Aircraft Company, que…
Francesc Gràcia i Alonso
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1986 Professor titular 1988-2009 de prehistòria a la mateixa institució, des del 2010 és catedràtic La seva tasca de recerca s’ha centrat en la protohistòria de la península Ibèrica i, més particularment, en l’estudi de la cultura ibèrica, els contactes colonials i la guerra, però també ha treballat sobre la historiografia de l’arqueologia a Catalunya i la protecció del patrimoni històric, artístic i arqueològic en temps de guerra Ha dirigit treballs d’excavació a l’Alto de la Cruz Cortes de…
comunicació
Filosofia
Sociologia
Acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció socials.
La font, o punt d’origen, pot ésser de natura individual o collectiva, i en aquest cas es produeix en un pla d’organització i en nom d’aquesta, tot i que hom l’exterioritzi mitjançant una acció humana individual El missatge, que conté l’objecte de la comunicació, i a través del qual hom cerca la consecució d’una finalitat concreta, es compon de signes signe o símbols símbol La comunicació es materialitza en el missatge servint-se, ordinàriament, de mitjans de comunicació auditius, visuals siguin escrits o no o tàctils i, en general, per qualsevol forma, senyal o mitjà susceptible d’ésser…
art argentí
Art
Art desevolupat al territori de la República Argentina, des de la colonització castellana.
Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…
Joan Calví

Joan Calví
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…
Sant Martí d’Aguilar (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Les restes d’aquesta església es troben en una petita elevació de la part meridional de la partida de Sant Martí Des del poble de Santa Linya s’ha d’agafar la pista que porta a l’estació de ferrocarril, i a uns 4 km, després de passar un petit pont, es troba a mà esquerra una pista barrada amb una cadena i molt costeruda Al cap d’uns tres quarts d’hora de camí, la pista s’acaba en un pla amb pendent conegut com les “xaboles”, que forma part de la partida de Sant Martí En el punt més alt de la zona de migdia, després de baixar un pendent, es troben les restes de l’església de Sant Martí…