Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Farmacèutics i adroguers
La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…
Banc de Tortosa (1881-1951)
La creació El promotor del Banc de Tortosa fou Manuel Porcar i Tió Era tortosí, però residia a Barcelona És un personatge de primera magnitud Va ser un gran exportador d’oli cap als mercats de l’Amèrica Llatina, comerciant de grans i propietari del que anomenaven Balneari de Tortosa, de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri de Remolins, en el qual hi havia una explotació d’aigua mineral Amb els seus productes —especialment l’oli— va ser present en diverses exposicions internacionals la de Lió del 1872, la de Viena del 1873, la de Barcelona del 1888 i la de París del 1889 En el sector…
fatuix

Fatuix
CCMA
Gastronomia
Amanida elaborada amb hortalisses fresques, generalment tomàquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, que es condimenta amb oli d’oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, típica del Pròxim Orient.
zeugita
Història
A Atenes, ciutadà de la tercera classe censatària introduïda per Soló, formada per petits propietaris productors de 300-250 mesures de gra i 250 mesures d’oli o vi, i, per tant, amos de dos bous, necessaris per a llaurar.
Fruïren dels drets de ciutadà sota Clístenes, pogueren ésser elegits com a caps militars, i des del 457 aC tingueren accés a l’arcontat
vaselina
Química
Material amorf, gairebé incolor, la consistència del qual varia amb la temperatura ambiental des d’una cera translúcida fins a un oli viscós, soluble en els medis apròtics i insoluble en l’aigua, que hom obté per destil·lació fraccionada del petroli.
És constituïda fonamentalment per una mescla d’hidrocarburs saturats, des de C 1 6 fins a C 2 2 És emprada principalment en farmàcia, com a vehicle per a diversos fàrmacs, i també en la preparació de greixos lubrificants, protectors de l’oxidació i repellents d’insectes, i en la indústria alimentària, com a agent antiescumejant
barret
Agronomia
En la premsa de vi i la d’oli, la peça de fusta en forma de plat situada a la cara inferior de la biga i que recolza sobre la brisa o els cofins, per a transmetre uniformement la pressió.
romesco

Salsa romesco
jules (CC BY 2.0)
Gastronomia
Salsa feta amb nyores, alls i tomàquets escalivats, oli, vinagre, ametlles o avellanes torrades i picades i sovint, també, altres ingredients com julivert, pebre i una mica de pa torrat, emprada indistintament amb peix, carn o altres menges com ara calçots.
tortó
Alimentació
Oleïcultura
Residu dels grans i altres parts vegetals oleaginosos (soia, cacauet, sèsam, cotó, coco) després d’haver-ne estat extret l’oli, el qual, tractat adequadament, especialment si hom ha emprat procediments d’extracció de l’oli suaus, i després d’haver-ne eliminat els components tòxics (gossipol del cotó, inhibidors enzimàtics de la soia, etc), pot constituir una font de proteïnes qualitativament i quantitativament important, no solament per a pinsos, sinó per tal de pal·liar el dèficit mundial de proteïnes per a l’alimentació humana.
Tecnologia alimentària, indústria agroalimentària i canvis en el consum
Marca de fàbrica AC / Repr JV No hi ha dubte que un dels camps en què el progrés tecnològic i els tecnòlegs han incidit més directament, i en general més positivament, sobre el benestar i la salut dels éssers humans ha estat el de l’alimentació En els darrers 150 anys s’han produït innombrables progressos tecnològics en la producció, el tractament, la preparació i la distribució d’aliments, als quals han contribuït científics, enginyers, operaris i empresaris amb la seva preparació, la seva dedicació i els seus recursos Aquest treball se centrarà en alguns dels progressos tecnològics que van…