Resultats de la cerca
Es mostren 8730 resultats
Torre de Nyòvols (Nyer)
Art romànic
Situació Basament d’aquesta torre, que s’endevina a mig coster, al centre de la fotografia ECSA - J Bolòs A l’oest del castell de Nyòvols, a l’altra banda de la Tet, damunt d’una roca, hi ha les restes d’una torre de guaita que segurament cal relacionar amb aquest castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37” E És molt difícil d’arribar-hi És quasi impossible d’anar-hi travessant el riu engorjat També és molt difícil d’atansar-s’hi per l’abrupte i rocós vessant de muntanya que hi ha al seu darrere, venint dels Banys de Toès o dels Banys de Canavelles JBM Història Aquesta…
Castell de Cadaqués
Art romànic
A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit en un castell…
aliments
Dret civil
Prestació econòmica que determinades persones estan legalment obligades a complir envers familiars propers en cas de necessitat, a fi que puguin cobrir les necessitats mínimes de subsistència.
Així, hom parla d’un deute d’aliments per part de qui els ha d’abonar alimentant, i d’un dret d’aliments per part de qui els ha de rebre alimentista, bé que és possible que l’obligació d’alimentar neixi també de contracte voluntari i no per obligació de la llei Els aliments deguts per imposició legal pressuposen una relació de parentiu entre alimentant i alimentista, el grau del qual determina cada legislació de forma variable esposos, fills, pares, germans, etc, com també és diferent, segons les legislacions, la quantia dels aliments satisfets, bé que normalment té relació amb la posició…
Bhutan 2015
Estat
El Bhutan és el país amb el millor saldo ambiental del món, ja que els seus boscos absorbeixen tres vegades més CO 2 que el que produeix el país © BlackPeakTravelcom El 2015 es va anunciar que el Bhutan és un dels nou països que han assolit un dels Objectius de Desenvolupament del Millenni fixats per les Nacions Unides en reduir la mortalitat materna el 75%, tenint en compte que el nivell de mortalitat inicial era elevat, en un país on la renda disponible és baixa uns 2000 dòlars anuals i afloren els problemes d’atur i d’addiccions, que minven l’esperança de vida El jove rei Jigme Khesar…
sagnia
Electrònica i informàtica
Desplaçament, respecte al marge esquerre d’un paràgraf, de l’inici de la primera línia.
L’ús de la sagnia facilita la llegibilitat perquè dóna un element visual més a la separació entre paràgrafs, a banda de la discontinuïtat amb la línia anterior el punt i a part, i l’espaiat entre paràgrafs, que de vegades és superior a l’espaiat entre línies La sagnia més habitual desplaça la primera línia del paràgraf cap a la dreta, amb relació al marge d’aquest la sagnia negativa, o francesa, molt usada en diccionaris, catàlegs i bibliografies, per exemple, la desplaça cap a l’esquerra
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de cada estat
mentor
Educació
Professional amb experiència que transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l’orienta en la feina diària per desenvolupar tot el seu potencial.
En algunes universitats, estudiants dels cursos avançats n'ajuden d’altres dels primers cursos També s’ha fet servir aquest sistema per a la formació de professorat novell al començament de la seva pràctica professional, encarregant cada professor jove a un d’experimentat que li fa de mentor Es tracta d’una relació horitzontal de comunicació i aprenentatge professional a través de la proximitat que genera confiança, i d’un compromís entre les dues parts, bé que el mentor gaudeix d’una situació professional més consolidada i té més experiència
apuntador
Electrònica i informàtica
Recurs que n’apunta un altre.
Sovint, el que pot semblar un accés a un recurs de fet no és més que l’apuntador a un accés al recurs en qüestió Un exemple n'és el dels àlies que internament contenen un apuntador a l’accés bàsic al recurs que representen L’ús dels apuntadors sobre posicions de memòria és la base de la construcció d’estructures de dades per la tècnica de l’enllaçat, on la relació entre els elements components de l’estructura no es manté per contigüitat física, sinó a través d’enllaços o apuntadors
memòria comprensiva
Educació
Categoria de memòria caracteritzada per la retenció d’aprenentatges significatius, és a dir, aprenentatges que han estat encaixats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
Didàcticament, la memòria comprensiva es contraposa a la memòria repetitiva o mecànica Perquè es produeixi una memorització comprensiva de nous coneixements s’ha d’haver creat una relació entre els coneixements previs de l’alumne i els nous coneixements que es volen aprendre És indispensable, doncs, considerar com a punt de partida de tot procés d’aprenentatge allò que l’alumne ja sap si es vol garantir l’activació de la capacitat de memorització comprensiva Generalment, l’ús de la memòria comprensiva comporta una major capacitat d’emmagatzemament i de temps de retenció dels coneixements
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest