Resultats de la cerca

Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…

Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el regadiu en comprèn 358, i…

Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…

La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…

Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…

Al nord de l’antic terme de Sapeira, es coneix com la Sarga la vall drenada pel torrent del Solà, a les vores del qual creix aquest arbust apreciat pels vímets En aquest indret hi havia hagut una església dedicada a sant Esteve L’existència d’una església i un poble amb el mateix nom al peu de la carena del Montsec, a 40 km de distància, fa difícil algunes vegades discernir quines de les notícies històriques recollides corresponen a cada església en concret De bell antuvi el monestir d’Alaó demostrà interès per tal d’acréixer els dominis a la contrada Ja l’any 826 l’abat Teodered esmerçà una…

Situació Vista exterior de la capella, força alterada per reformes tardanes ECSA - E Pablo La capella de Sant Joan Salerm es troba a uns 500 m de la carretera de Sant Sadurní d’Anoia, prop de la cruïlla amb la carretera que porta al Pla del Penedès, enmig d’un camp on abunden els vestigis de construccions romanes JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958846 Història Aquesta capella s’esmenta per primera vegada l’any 917, juntament amb la de Santa Maria de Monistrol i Sant Pere de Lavern Estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament des del final del segle X Aquest cenobi ja…

La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial…

Situació Bonica torre de guaita, del segle XIII, al límit entre les planes litoral i deltaica ECSA - J Colomé Aquesta torre és a la riba esquerra de l’Ebre, al sud-oest del poble de l’Aldea, al límit entre la plana litoral i la plana deltaica Actualment, isolada dels altres edificis propers, s’aixeca en un jardí, envoltada de construccions més modernes Mapa 32-20 522 Situació 31TBF970118 Si seguim la carretera que des de l’Aldea va cap a Amposta N-340, a menys de 2 km de la primera població veurem aquesta torre a mà esquerra de la carretera i a pocs metres de distància JMT-JBM Història Els…

Situació Interior de l’església amb la volta de canó de perfil semicircular Extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón Oriental L’església parroquial de Sant Esteve es troba a la part baixa de la caseria d’Eixea, que és situada al turó d’Eixea, a la capçalera del barranc de l’Espluga que aigua avall s’encaixa formant el congost homònim Mapa 31-10 212 Situació 31TBG924953 Travessa el poblet la carretera de les Viles de Turbó que s’agafa a Campo També s’hi pot arribar des de la vall de l’Isàvena, per la carretera de Tor-la-ribera que…