Situació
Bonica torre de guaita, del segle XIII, al límit entre les planes litoral i deltaica.
ECSA - J. Colomé
Aquesta torre és a la riba esquerra de l’Ebre, al sud-oest del poble de l’Aldea, al límit entre la plana litoral i la plana deltaica. Actualment, isolada dels altres edificis propers, s’aixeca en un jardí, envoltada de construccions més modernes.
Mapa: 32-20 (522). Situació: 31TBF970118.
Si seguim la carretera que des de l’Aldea va cap a Amposta (N-340), a menys de 2 km de la primera població veurem aquesta torre a mà esquerra de la carretera i a pocs metres de distància. (JMT-JBM)
Història
Els Montcada devien tenir la senyoria de Burjassénia quan setembre del 1167 van establir a Pere de Vall una terra amb hort, vinya i pou en aquell indret, que limitava amb el camí que anava de l’Aldea a Amposta i amb un Arrahal antiquo. L’any 1184 els mateixos senyors van infeudar a Ramon de Centelles el mansum de Borgasenia, que limitava pel camí de l’Aldea al nord, el prat al sud, una sèquia dels Montcada a llevant i l’honor de Santponç a ponent. Precisament, un dels llegats d’Ambròs de Santponç en testar fou el mansum de Boriacenia, que finalment anà a parar a Martí de Santponç, juntament amb els “arrafals”, després de l’acord a què arribà amb el seu germà Perot al gener del 1197.
Burjassénia passà als hospitalers, els quals el 1280 permutaren l’indret, juntament amb altres llocs, amb la corona. El 1288 la reina Constança atorgà el lloc de Burjassénia al seu escrivà Pere Marí. La torre de Burjassénia és considerada castell en un document del 1335. (AVC)
Torre
Torre de planta circular, exempta respecte a les altres edificacions. La seva alçada és d’uns 16 m i té un diàmetre exterior de 5,6 m. El gruix de les seves parets, al nivell del primer pis, és d’1,35 m, però a peu pla arriba a ésser de 2 m. A l’interior hi havia una planta baixa i tres nivells superiors.
La porta original era situada al nivell de la segona planta o pis principal i orientada cap al sud. És coberta amb una grossa llinda monolítica de pedra. A la seva base hi ha, com a llindar, una altra pedra, també ben treballada. A banda i banda, fan de muntants dos conjunts de tres carreus escairats. Les altres portes actuals, obertes a l’oest i al nord-est, han estat fetes molt modernament. Al nivell superior hi ha una finestra quadrangular, amb una llinda de fusta.
Les parets són fetes amb maçoneria. Les pedres de mida mitjana, sense desbastar, són col·locades en filades horitzontals. Actualment, d’acord amb les seves característiques, sembla més aviat una torre de guaita, no gaire diferent de la propera torre de la Candela. En principi, l’hem de datar cap al segle XIII. (JMT-JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 617
- Buron, 1989, pàg. 74
- Virgili, 1997, doc. 442, pàgs. 545-546, doc. 444, pàgs. 548-549 i doc. 480, pàg. 594