Resultats de la cerca
Es mostren 2643 resultats
Els mecòpters: mosques escorpí i afins
Característiques de grup El llarg rostre que presenta la panorpa Panorpa meridionalis caracteritza tot el grup dels mecòpters Aquesta espècie, freqüent al nostre país, sol viure en ambients ombrius i humits En el mascle de la fotografia es pot apreciar la forma i la disposició de la genitàlia que ha donat peu al nom vulgar de mosques escorpí Enric Curto Els mecòpters són insectes de dimensions variables, fàcils de reconèixer per la presència d’un llarg rostre que es perllonga cap avall davant del cap i pel tipus d’ales, generalment membranoses, però de vegades reduïdes o absents Alguns…
Els pauròpodes
Característiques del grup Aspecte extern d’un pauròpode, en visió dorsal A, × 80 i detall del final del tronc A’ , on hom distingeix 1 antena ramificada, 2 pseudocelles, 3 primera tergita, 4 primer parell de potes, 5 tricobòtria, 6 sisena tergita, 7 novè parell de potes, 8 placa anal Gustavo Hormiga, a partir d’originals diversos Els pauròpodes constitueixen la classe de miriàpodes de dimensions més petites Les seves tergites acostumen a fusionar-se per parelles i les antenes són ramificades Viuen amagats en llocs humits on poden trobar les restes orgàniques de què s’alimenten El…
basílica de la Sagrada Família

La basílica, en construcció (2019)
Dion Hinchcliffe (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Edifici religiós que ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i ha donat nom al barri que l’envolta.
Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (1934)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià, fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada, El nuevo…
, ,
Història de Catalunya
Història
Historiografia catalana
Obra en tres volums escrita per Ferran Soldevila i publicada per l’editorial Alpha en 1934-35.
Constitueix l’obra més emblemàtica de l’autor i pot ser considerada un veritable símbol de la represa nacional contemporània No en va el mateix Soldevila volgué que hi figurés el lema Fer de Catalunya un poble normal , veritable mòbil rector del seu pensament historiogràfic i polític L’obra, encarregada pel polític i mecenes Francesc Cambó cap a la fi del 1928, fou un gran èxit editorial i provocà un impacte molt profund en el si de la intellectualitat catalana Una de les claus de l’èxit fou que Soldevila defugí la intenció camboniana de realitzar una obra obertament doctrinària i…
,
el comte Arnau
Portada d’El comte Arnau, de Josep Maria de Sagarra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N’és l’element essencial una cançó popular probablement nascuda a la fi del segle XVI, al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 interpretà la llegenda com una expressió del sentiment collectiu de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, ha trencat el pacte amb ells i ho ha de pagar eternament Però…
,
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…