Resultats de la cerca
Es mostren 114271 resultats
Histiocitosi X
Patologia humana
La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis que es manifesten en…
Queratocon
Patologia humana
S’anomena queratocon una deformació progressiva de la còrnia, el disc transparent situat al pol anterior de l’ull, que s’allarga i adopta, com el seu nom indica, una forma cònica En general, en són afectats ambdós ulls L’origen de la malaltia no és ben conegut, per bé que se sap que hi intervenen factors hereditaris La deformació de la còrnia sol començar entre 10 anys d’edat i 20, i n’és afectat amb preferència el sexe femení Progressivament, la curvatura normal de la còrnia es modifica allargant-se i formant un con amb el vèrtex situat excèntricament Alhora, s’aprima el teixit cornial en el…
El que cal saber de l’artritis infecciosa
Patologia humana
L’artritis infecciosa consisteix en la inflamació d’una articulació o més d’una, causada per diversos tipus de gèrmens, com ara bacteris, virus o fongs Es manifesta per l’aparició sobtada de símptomes locals, com inflamació, dolor intens i envermèlliment d’una articulació, i símptomes generals, com febre, malestar i esgarrifances Quan es presenten símptomes que suggereixen una artritis infecciosa, cal adreçar-se a un hospital immediatament Si és diagnosticada precoçment i tractada de seguida, l’evolució sol ésser molt favorable, i el guariment s’esdevé al cap de poc temps sense conseqüències…
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
farmacèutic | farmacèutica
Farmàcia
Persona que exerceix la farmàcia com a professió, bé com a titular d’un establiment per a la preparació de fórmules magistrals i dispensació de productes farmacèutics, bé com a preparador dins la indústria farmacèutica, bé com a realitzador d’anàlisis clíniques.
Per a l’exercici d’aquesta professió hom exigeix el títol universitari de llicenciat en farmàcia i la qualitat de membre d’un collegi oficial A l’Estat espanyol, els moderns collegis de farmacèutics sorgits des del s XIX esdevingueren collegis oficials el 1934, federats en la Unión Farmacéutica Nacional A Catalunya, en 1931-39 hi hagué un Collegi de Farmacèutics de Catalunya, amb delegacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Des de 1938-41, els collegis de l’Estat espanyol depenen del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España L’ensenyament públic de la farmàcia…
Cartulari d’Alart
Historiografia catalana
Extensa obra manuscrita, també coneguda com a Cartulari rossellonès (Cartulaire roussillonnais), enllestida per Julià Bernat Alart al llarg de molts anys i conservada a la Biblioteca Municipal de Perpinyà.
Consisteix en 53 volums en quart, que apleguen aproximadament 200000 documents o fragments de documents transcrits a mà per Alart i procedents principalment dels arxius dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya A més d’algunes edicions molt parcials, però molt valuoses respecte al volum immens de documentació recollida Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et Cerdagne XI-1660 1878 Cartulaire roussillonnais 1880, un bon nombre dels documents transcrits en el Cartulari foren aprofitats per Alart a l’hora d’endegar diversos estudis…
Barcelona antigua y moderna o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días
Historiografia catalana
Obra de maduresa de l’historiador català Andreu Avel·lí Pi i Arimon (1793 - 1851), publicada a Barcelona l’any 1854.
Aquest llibre, en dos volums, és el resultat d’anys de recopilació de dades i d’esdeveniments dels quals l’autor fou testimoni Del primer volum en destaca una biografia escrita pel seu fill Emili Pi i Molist, després de la qual es presenten quinze articles relacionats amb la història, la política i la cultura de la ciutat En el segon volum es resumeixen, en quinze articles més, alguns àmbits de la vida pública de Barcelona i novetats significatives com l’aparició de l’enllumenat públic de gas També destaca un apèndix dedicat al fons antic de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, en la…
Revista del Instituto de Estudios Alicantinos
Historiografia catalana
Publicació apareguda entre el 1969 i el 1984, impulsada per l’Instituto de Estudios Alicantinos de la Diputació Provincial d’Alacant, organisme creat el 1951 amb l’objectiu de ser el centre aglutinador de la cultura provincial.
Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’Institut, Gaspar…
Cristòfor Veny i Melià
Historiografia catalana
Arqueòleg i religiós.
El 1940 ingressà en la congregació dels missioners dels Sagrats Cors i, el 1949, fou ordenat de prevere Es llicencià en filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid 1960 i s’hi doctorà 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca publicada el 1968 Ha estat professor de la Universidad Complutense de Madrid 1967-68, bibliotecari del Museu Arqueològic de Madrid 1970-79, collaborador científic del CSIC, secretari i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria 1980-85 i, des del 1990, director del Museu de Lluc Com a investigador, ha centrat els seus…
Josep Tomàs i Montserrat
Historiografia catalana
Metge i investigador.
El 1959 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i ingressà en el Cos de Sanitat de l’Armada El 1961 fou destinat a l’Hospital de la Marina de Cartagena Es doctorà 1966 a la Universitat de València amb la tesi La obra médico-quirúrgica del Doctor Juan Creus y Manso 1967 Fou responsable mèdic del Sector Naval de Balears 1965-90, i també de la Creu Roja de Palma 1980-93 El 1980 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de la qual és president des del 1991 La seva llarga carrera li ha portat nombrosos guardons i reconeixements com la…