Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Sanç I de Rosselló-Cerdanya
Història
Comte de Provença (1181-85) i de Rosselló i Cerdanya (d 1185-d 1223), tercer fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d’Aragó.
Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan
© AVUI
Història
Polític.
Milità en el CADCI, com a secretari de propaganda, i fou un dels fundadors dels setmanaris nacionalistes Abrandament 1917 i L’Intransigent 1919 Membre, des de l’inici, de la Federació Democràtica Nacionalista 1919 de Francesc Macià i de la Joventut Nacionalista La Falç 1920, en crear-se l’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 n'esdevingué secretari general Fou elegit, per aquest partit, diputat al parlament espanyol 1931-33 i diputat al Parlament català 1932 Fou conseller de governació del desembre del 1931 fins al gener del 1933 Aquest darrer any se separà del partit i del govern per…
Francesc d’Assís Galí i Fabra

Francesc d’Assís Galí i Fabra (1900) en una imatge de Baltasar Solà Guardiola (?-1921)
© Col·lecció Arxiu Imbert - MNAC
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…
La història de la tramussera valenciana
Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne repetides vegades el conreu…
Filipines 2013
Estat
Aspecte de la localitat filipina de Tacloban, devastada pel tifó Haiyan © FAO / J Belgrave A l’equador del seu mandat, el president filipí Benigno Aquino III va topar amb el creixent escepticisme de l’opinió pública envers la capacitat real del seu executiu per a fer front a dos dels mals endèmics del país la vulnerabilitat de l’arxipèlag davant dels desastres naturals i l’enquistament de la corrupció a les institucions de l’Estat Al novembre, el pas del tifó Haiyan va deixar milers de morts i desapareguts pel centre i sud del país, en la catàstrofe natural que es va considerar més mortífera…
Eslovènia 2012
Estat
Les eleccions legislatives celebrades al desembre del 2011 van deixar oberta la designació del nou primer ministre Malgrat la victòria de l'alcalde de Liubliana, Zoran Janković, de l'LZJ-PS, finalment va ser la segona força al Parlament, el Partit Demòcrata Eslovè SDS, el qual va aconseguir que el seu candidat, l'exprimer ministre Janez Janša, fos escollit nou primer ministre amb el suport del Partit Socialdemòcrata Els intents de Janković de formar govern van fracassar, i el president del país, Danilo Türk, va encarregar la formació de govern a Janša Al febrer del…
Tunísia 2012
Estat
Per a Tunísia, el primer país àrab que s'ha encaminat cap a una transició democràtica, l'any 2012 va ser políticament intens El Govern de coalició, conegut popularment com la Troika, format pels islamistes Ennahda i els grups de centreesquerra Congrés per la República CPR i Ettakatol, va impulsar la redacció de la nova Constitució i va superar les crisis internes que amenaçaven la continuïtat de la coalició L'extradició de l'exprimer ministre libi al-Baghdadí Alí al-Mahmudí al juny, va posar de manifest les tensions dins de la Troika Jebali, el primer ministre, va aprovar l'extradició sense l…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…
zona de desenvolupament pròxim
Pedagogia
Psicologia
Espai o distància conceptual existent entre el nivell de desenvolupament cognoscitiu real, és a dir, allò que un alumne pot resoldre tot sol, i el nivell de desenvolupament cognoscitiu potencial, o allò que un alumne pot resoldre amb l’ajuda d’un adult o d’un altre company més capaç.
La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol