Resultats de la cerca

El president de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, en no reconèixer la seva derrota electoral, va agreujar la crisi política que viu el país des del 2002 En la segona volta de les eleccions, celebrades el 28 de novembre, el candidat opositor Alassane Ouattara va obtenir el 54,1% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent CEI i Gbagbo va aconseguir el 45,9% El resultat no va ser acceptat per Gbagbo, que va demanar un veredicte al Consell Constitucional, presidit pel seu amic Paul Yao N’Dré El Consell, sotmès a les pressions presidencials, va declarar vencedor Gbagbo, amb el…

En aplicació del pacte de gran coalició entre socialdemòcrates SPÖ i populars ÖVP, el 2 de desembre de2008 el conservador Werner Faymann va ser nomenat canceller, i Josef Pröll, vicecanceller El nou executiu s'havia d'encarregar de palliar una greu crisi econòmica internacional que, en el cas del país alpí, presentava perfils singulars, com ara que els bancs austríacs tenien 22000 euros en actius als països de l'Est, l'equivalent al 70% del PIB Malgrat presentar un dèficit controlat de l'1%, el deute públic era ja del 60% al principi del 2009, la qual cosa va restar marge de…

Amb l'anunci que el PIB havia crescut l'1,1% durant el 2008, el Govern aconseguia mantenir-se al marge de les pitjors conseqüències de la crisi Malgrat l'increment, els analistes preveien un 2009 força més crític, al mateix temps que la caiguda del preu de l'habitatge i de la confiança dels consumidors --el 2008 el consum privat havia baixat el 0,1%, i la demanda domèstica total, el 0,5%-- feien palesa la progressiva feblesa de l'economia del país Després de molts rumors, el 4 d'abril el primer ministre, Anders Fogh Rasmussen va ser nomenat secretari general de l'OTAN, cosa que…

Sorgit del mateix tronc que el dels Minamoto, fou una de les famílies més importants del Japó entre els s XVII i XIX Constituí 1603-1868, la darrera dinastia shogunal El 1603 Iyesasu Tokugawa mort el 1616 es proclamà shōgun a Edo, unificà administrativament el Japó i sotmeté els daimyōs al seu poder Els Tokugawa protagonitzaren l’era xenòfoba, aïllacionista i anticristiana del Japó, que rompé gairebé tots els vincles amb les potències europees Tanmateix, l’era Tokugawa fou molt notable en l’aspecte cultural Al començament del s XIX el shōgunat i la dinastia Tokugawa entraren en crisi…

De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara  Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…

Animador destacat del moviment polític i cultural occità, a la dècada dels setanta les seves posicions antiacadèmiques el situaren al centre de les polèmiques que sumiren l' Institut d’Estudis Occitans  en una greu crisi, que culminà en l'escissió de l'entitat 1981 Fundador de la revista Viure 1965-1973 fou un dels principals impulsors del moviment "Volèm viure al païs" autonomista i socialista Creà també l'empresa discogràfica Ventadorn 1969, dedicada a la difusió de la cançó occitana, i el 1974 cofundà el Centre Internacional de Documentacion Occitana, esdevingut Centre Inter-…

Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà 1462 Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia 1449 A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes 1450, Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el…

Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern…

Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants sobretot a la de Florència i a la cort de França El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson 1572-1637, seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment Els textos no tenien gaire importància el més brillant era l’…

De família jueva benestant establerta a Egipte, cresqué i s’educà en la comunitat francòfona cairota De molt jove adquirí un gran coneixement dels poetes simbolistes francesos, especialment Baudelaire i Mallarmé i, més endavant, Paul Éluard i Max Jacob , amb qui tractà epistolarment durant uns quants anys A la Segona Guerra Mundial fou traslladat a Palestina pels anglesos Acabada la guerra tornà a Egipte i es dedicà a treballs editorials i collaborà, entre d’altres, a la Nouvelle Revue Française El 1956 la crisi de Suez forçà la seva marxa d’Egipte i el seu establiment a França…