Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
Convent de Sant Francesc (Lleida)
Art romànic
Existeixen divergències respecte a la data d’establiment de l’orde dels franciscans a la ciutat de Lleida Segons l’historiador Sainz de Baranda, la fundació del convent de framenors a l’esmentada ciutat es va produir l’any 1211 contràriament, P Sanaüja, basant-se en els Anales minorum , proposa com a data el període comprès entre els anys 1217-1220 El convent de franciscans, segons J Lladonosa, era situat vora del camí de Montsó, justament entre el portal de Boters i el convent de Sant Hilari, extramurs de la ciutat aproximadament on es troba, actualment, la plaça de Ricard Vinyes Els primers…
Felip de Malla, canonge de Barcelona (1428-1428)
El 31 de juliol de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents diputats diputat eclesiàstic Felip de Malla Barcelona ~1380 – 1431, canonge de Barcelona diputat militar Joan Desfar, cavaller, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars diputat reial Narcís Miquel, ciutadà de Girona El 18 de desembre de 1425 prengueren possessió dels seus càrrecs els següents oïdors oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Montblanc oïdor reial Baltasar de Gualbes, ciutadà de Barcelona El 23 de febrer de 1426 prengué possessió del seu càrrec el següent oïdor eclesiàstic Joan…
Dario Fo
Dario Fo
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral italià.
El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969, Morte accidentale di un anarchico 1970, la…
Ernesto Cardenal

Ernesto Cardenal
© Ferran Torné
Literatura
Cristianisme
Poeta i sacerdot nicaragüenc.
Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…
Sant Andreu de Llar (Canavelles)
Art romànic
Situació Façana de migdia d’aquesta antiga església parroquial, ara sense culte ECSA - A Roura L’antiga església parroquial, avui en un lamentable estat d’abandó, és a llevant del poble de Llar, a uns 500 m, a la dreta de la carretera i en el clos del cementiri Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 56” N - Long 2° 13’ 1” E Per arribar-hi cal prendre el mateix itinerari descrit en la monografia precedent PP Història Aquesta antiga església parroquial fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà És possible que aquesta subjecció arrenqui de la donació que l’any 846 feu el comte Berà I a…
Pietro Aretino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se…
Andreu Bertran, bisbe de Barcelona (1416-1419)
Els dies 1 i 10 de juliol de 1416 foren elegits els següents diputats i oïdors de comptes diputat eclesiàstic Andreu Bertran València segle XIV – Barcelona 1433, bisbe de Barcelona diputat militar Ramon de Perellós, cavaller, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Francesc Basset, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de la seu de Lleida i ardiaca de Ribagorça oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès i castlà de Montblanc oïdor reial Joan Desvalls, ciutadà de Barcelona El Cisma d'Occident 1409-1417 Font B de Riquer…
Càors
Ciutat
Ciutat de la Guiena, Occitània, capital del departament d’Òlt (Lot), França, situada vora el riu Òlt.
Centre del Carcí, situada en una plana agrícola cereals, vinya i ramadera ovelles és un petit nucli industrial tabac, alimentació Conserva el seu nucli medieval, del qual sobresurten la catedral de Sant Esteve, iniciada al segle XII, amb un notable portal romànic el Palau del Rei residència dels senescals del Carcí i un palau inacabat fet bastir pel papa Joan XXII ambdós del segle XIV l’església de Sant Urcís segles XII-XIII, part de les muralles i el notable pont Valentré, fortificat 1308-1380 Fou la capital dels cadurcs Divona , i des del segle III tingué bisbat Pertangué als comtes de…
bisbat d’Albarrasí
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat que corresponia al territori de l’antiga senyoria d’Albarrasí i a una part del futur bisbat de Sogorb.
Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…
Maria de Mèdici
Història
Reina de França, muller (1600) d’Enric IV.
En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617…