Resultats de la cerca
Es mostren 114270 resultats
Opus Dei
Religió
Institució de l’Església catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs.
L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball professional ordinari…
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,
Carles Sindreu i Pons
Literatura catalana
Esport general
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once i Xut, on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…
, ,
Santa Maria la Mar
Art romànic
Situació Magnífic absis poligonal sobrealçat d’aquesta església, amb l’elegant finestra oberta al costat de migdia ECSA - A Roura Santa Maria la Mar es troba al nord de la desembocadura de la Tet L’església parroquial de Santa Maria, que ha donat nom a la població, centra el llogaret Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 43,8” N - Long 3° 1’ 5,94” E El poble de Santa Maria la Mar és a 13 km de Perpinyà per la D-31 i D-34b i a uns 2 km de la platja Història El poble de Pabirans ha pres, des del segle XII, el nom de la seva església, dedicada a santa Maria Santa Maria , v1150 parrochia Ste Marie…
Sant Miquel de Llotes
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, molt modificada per reformes tardanes ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble homònim, situat a la dreta de la ribera de Gimenell, en els primers contraforts dels Aspres Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 49,8” N - Long 2° 37’ 29,4” E Sant Miquel de Llotes és 3 km al sud d’Illa S’hi arriba per la carretera D-2, que parteix de la N-116 a l’altura d’Illa Història El lloc de Llotes era originàriament, i durant molt temps ho va continuar essent, una simple dependència de la villa d’Illa És el que es desprèn d’un diploma de Carles el…
Sant Marc de Queixàs, abans Sant Cugat i Sant Jaume
Art romànic
Situació Vista des del sector nord-oest de l’església, que s’aixeca solitària enmig d’una vall boscada ECSA - JL Valls Aquesta església, coneguda avui com de Sant Marc, és situada en una vall boscada oberta als vessants de llevant de Mont Helena Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 47,4” N - Long 2° 40’ 25,8” E Hom arriba a Queixàs per la carretera D-2, a partir de Forques o de Sant Miquel de Llotes A migdia del veïnat d’en Llença terme de Queixàs, s’ha d’agafar el camí del mas Cammas, que surt de la D-2, i després cal seguir un caminet a peu S’hi pot arribar per un…
Santa Maria de Cosprons (Portvendres)
Art romànic
Situació Costat nord-est d’aquesta església, amb l’absis, la part més genuïna de l’edificació romànica ECSA - E Carreras L’església de Santa Maria és situada al llogaret de Cosprons, a l’interior de la vall homònima, al sud de Portvendres i al peu del puig de Madaloc Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 7, 29” N - Long 3° 6’ 31, 2” E Per arribar-hi, cal agafar la carretera N-114 que mena a Cervera i, fets uns quants quilòmetres, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament a Cosprons, on hi ha l’església PP Història El poble de Cosprons és esmentat des del segle XII “ honor…
Santa Llúcia de Beuda
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Beuda, amb la façana de ponent A Borbonet L’església de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró Mapa 257M781 Situació 31TDG796752 Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Entre els quilòmetres 4 i 5, surt, a mà…
Metabolisme de l’alcohol
Quan hom ingereix una beguda alcohòlica, l’alcohol etílic que hi és contingut s’absorbeix ràpidament en el tub digestiu, travessant les seves parets sense necessitat de sofrir cap transformació prèvia Aproximadament el 20% és absorbit en l’estómac i la resta en l’intestí prim Un cop absorbit, i atès que l’alcohol és soluble en aigua, passa a formar part del plasma sanguini, i arriba amb la sang als diversos òrgans, i també al líquid cefalorraquidi, a l’orina i a l’interior dels alvèols pulmonars en concentracions que mantenen una relació constant amb la de la sang Als 5 minuts de la seva…
Lluís Garcia i Ballester
Historiografia catalana
Medicina
Historiador de la medicina antiga i medieval i metge.
Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno 1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…
,