Situació
L’església des del costat nord-est, molt modificada per reformes tardanes.
ECSA - A. Roura
Aquesta església presideix el petit poble homònim, situat a la dreta de la ribera de Gimenell, en els primers contraforts dels Aspres.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 38’ 49,8” N - Long. 2° 37’ 29,4” E.
Sant Miquel de Llotes és 3 km al sud d’Illa. S’hi arriba per la carretera D-2, que parteix de la N-116 a l’altura d’Illa.
Història
El lloc de Llotes era originàriament, i durant molt temps ho va continuar essent, una simple dependència de la villa d’Illa. És el que es desprèn d’un diploma de Carles el Simple, del 24 de juny del 898, en el qual es concedien uns predis en diversos comtats a un personatge anomenat Teodosi. Entre aquests es trobava el que pertanyia al fisc a la vila d’Illa, amb Lotas. Hom no sap si aquest precepte s’arribà a aplicar, ja que el mateix sobirà concedia o confirmava en alou, el 14 de juny del 899, a uns altres dels seus “vassi dominici”, el noble Esteve i la seva esposa Anna, nombroses possessions al Narbonès, el Rosselló, la Fenolleda, l’Empordà i Besalú, entre les quals hi havia, al Rosselló, el vilar de Llotes (villare Lotas). L’any 941 Ansemund i la seva esposa Quíxol, senyors del castell de Cameles — probablement parents dels precedents— disposaren dels seus béns a favor dels fills, béns entre els quals figura un alou al lloc anomenat Llotes. Aquest Ansemund era l’avi patern de Guillem I, vescomte de Castellnou des del 1003, i molt probablement també de Pere I, primer vescomte de Fenollet des de l’any 1000. El 16 de març de 1008, aquest disposà a favor d’una dona, Oda, de l’alou propi que li venia dels seus parents a Llotes (“ad ipsas Lotas”). juntament amb la seva part d’heretatge a Illa.
Per tenir notícies de l’església i la parròquia de Llotes cal esperar al segle XIII. L’any 1229 Guillemet, fill de Bernat d’Oms, llegà a Berenguer d’Orla, el seu nebot, el feu que ell tenia per Gallard d’Illa, al lloc dit Llotes, dins la parròquia de Sant Miquel de Llotes.
A partir del segle XIV l’església de Llotes va passar a donar nom al veïnat. Sant Miquel de Llotes, amb 10 focs en el cens de 1355-59, només en tenia 5 el 1385.
Església
Exterior de l’absis, amb decoració llombarda, sobrealçat i encastat en part dins un cos afegit en època posterior al romànic.
ECSA - A. Roura
Es tracta d’un edifici d’arquitectura llombarda bastit al segle XI, primitivament de nau única capçada a llevant per un absis semicircular, amb la façana decorada amb un fris de tretze arcuacions sota el ràfec, en part amagades per una construcció posterior. La capçalera va ser sobrealçada probablement als segles XIII o XIV per motius de fortificació.
L’aparell és l’acostumat de carreus desbastats amb la martellina, amb juntes solcades amb la paleta (visibles a la capçalera i a la façana de ponent).
La nau primerament fou coberta de fustam al segle XI i després amb una volta de mig punt al segle XII, per mitjà d’arcs torals i d’arcs formers. Era il·luminada per tres finestres de doble esqueixada a l’absis, i una altra a la façana de ponent, al damunt de la porta, també de mig punt. Les finestres que degueren existir a la paret meridional van desaparèixer quan fou construïda una nau lateral a migdia, als segles XIII o XIV. Una altra nau lateral, al nord, comunica amb la nau principal mitjançant dues grans arcades de mig punt, que reposen sobre un massís pilar cilíndric amb capitell esculpit.
Un campanar de planta quadrada és juxtaposat a l’angle meridional de la façana de ponent i presenta un aparell anàleg de carreus d’esquist, encara que sigui posterior.
A l’interior es conserva una imatge de la Mare de Déu, de fusta pintada i posteriorment daurada, que es pot datar ja al segle XIV.
Bibliografia
- Abadal, 1952, vol. II (II), pàgs. 368-374
- Cazes, 1990, pàg. 83.