Situació
Magnífic absis poligonal sobrealçat d’aquesta església, amb l’elegant finestra oberta al costat de migdia.
ECSA - A. Roura
Santa Maria la Mar es troba al nord de la desembocadura de la Tet. L’església parroquial de Santa Maria, que ha donat nom a la població, centra el llogaret.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 43’ 43,8” N - Long. 3° 1’ 5,94” E.
El poble de Santa Maria la Mar és a 13 km de Perpinyà per la D-31 i D-34b i a uns 2 km de la platja.
Història
El poble de Pabirans ha pres, des del segle XII, el nom de la seva església, dedicada a santa Maria {Santa Maria, v.1150; parrochia Ste. Marie de Pabirans, 1198; Sancta Maria de Mari, 1215; Santa Maria la Mar, 1250). Una família cognomenada Santa Maria posseïa la senyoria del lloc, probablement des del segle XI. Pere de Santa Maria és signatari del testament de Gausfred III de Rosselló, l’any 1164. Al final del segle XII, però, Santa Maria era a mans de Ramon I de Canet, el qual obtingué de Pere II, al febrer del 1198, l’autorització per construir una fortalesa dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes (Bigeranes).
Santa Maria la Mar fou incorporat al vescomtat de Canet, creat pel rei Sanç, l’1 de novembre de 1322, a favor de Guillem III de Canet.
Església
Planta, alçat i secció de l’absis poligonal d’aquest temple.
R. Mallol
L’església de Santa Maria conserva una admirable capçalera romànica de planta poligonal, que es remunta segurament al principi del segle XIII i fou incorporada a la fortalesa construïda després del 1198, de la qual resten alguns vestigis de les muralles.
L’absis pentagonal de l’església de Santa Maria presenta un aparell mitjà de pedra picada molt acurat. També té tres finestres d’arc de mig punt, de doble esqueixada, amb columnes i capitells —ornats amb relleus de tipus vegetal força estilitzats— que sostenen una arquivolta cilíndrica. Una senzilla i elegant arquivolta de dents d’engranatge emmarca les finestres, tant a l’exterior com a l’interior.
L’absis és molt elevat i fou segurament fortificat igual que la nau; aquesta va ser destruïda a la fi del segle XVIII, i substituïda per l’actual, molt més baixa i modesta, on es veuen elements reutilitzats d’un portal romànic de marbre blanc.
Exceptuant el tret de la policromia que aquí és absent, el seu aparell acurat recorda el de l’església de l’Aglí, veïna i contemporània.
A la fi del segle XIX se’n prolongà un tram, i es va poder descobrir poc més de la meitat d’una llinda de marbre blanc esculpit.
Portada
A l’interior de l’església, encastat al mur d’una capella lateral —oberta a migdia de la nau del segle XVIII—, es conserva un fragment de pedra esculpit. Aquest element correspon a una llinda de marbre blanc que pertanyé a una església primitiva i és probablement anterior al segle XI.
Fragment de pedra amb relleus de figures humanes, animals i vegetals, que ha estat datat dins el segle X.
ECSA - A. Roura
La llinda presentava a cada extrem una flor estilitzada de sis pètals envoltada d’una línia, també estilitzada, de perles; a continuació, dos bustos d’àngels sota arcades, que tenien sobre el pit un llibre obert, i probablement dos lleons a l’entorn d’un motiu central, que potser incloïa una creu. Al fragment que ara s’estudia, la cara de l’àngel és molt esborrada i la inscripció del llibre que sosté és en gran part il·legible. Una motllura incisa que apareix a la part baixa fa veure que el bloc de pedra continuava cap avall i que fou tallat.
Aquesta llinda, d’influència bizantina, és un testimoni més de la precocitat de l’escola preromànica i romànica d’escultura al Rosselló. Cal datar-la al segle X.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 66