Resultats de la cerca
Es mostren 114267 resultats
Francesc Mariner
Música
Organista i compositor.
Fou escolà 1730-34 —mentre Josep Picanyol era mestre de capella i Joan Saló organista—, organista des del 1742 i fins a la seva mort i prevere des del 1748 de la catedral de Barcelona Entre els seus deixebles destacaren Benet Juncà i el seu nebot Carles Baguer , que el succeí com a organista a l’esmentada seu La seva producció, amb més de setanta obres per a instrument de teclat, és datada entre els anys 1742 i 1784 És constituïda per unes 50 tocates bipartides tocates, sonates i pastorelles, algunes en forma d’ària o da capo que comença la segona part amb el tema invariat a la tonalitat…
Lluís Millet i Loras
Música
Músic i musicògraf català.
Vida Fill de Lluís Maria Millet i Millet, realitzà estudis universitaris i musicals, aquests darrers amb Joan Massià i Cristòfor Taltabull Posteriorment treballà la direcció orquestral i coral al Conservatori de Munic i al Mozarteum de Salzburg Fundador de l’Orquestra de Cambra Lluís Millet 1958, dirigí altres conjunts de cambra i agrupacions simfòniques i nombrosos conjunts de cambra De 1977 a 1981 dirigí l’Orfeó Català, al front del qual interpretà obres representatives del repertori tradicional català i de la polifonía clásica, tals com el Magnificat de Schütz o les Cantates i Motets de J…
Henriette Sontag
Música
Soprano alemanya.
Nasqué en una família dedicada al teatre, i estudià amb la seva mare Feu la seva primera aparició quan només tenia sis anys, a Darmstadt Posteriorment estudià amb A Czezka a Praga, on debutà l’any 1821 en una òpera d’A Boieldieu La temporada següent cantà a Viena, on CM von Weber, després d’escoltar-la en La donna del lago , li encomanà que interpretés Euryanthe, per la seva bellesa i la seva aparença quasi de fada La seva actuació a Berlín el 1825 aixecà una gran expectació Els anys posteriors actuà a París i a Londres, sempre envoltada d’un gran èxit i de nombrosos admiradors, entre els…
Walter Frye
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents compositors del moment…
Christoph Bernhard
Música
Teòric i compositor alemany.
Vida Estudià teologia, dret i música a Danzig Des del 1649 estigué al servei de l’elector de Saxònia a Dresden, on conegué Heinrich Schütz, amb qui completà la seva formació Passà una temporada a Roma, on fou enviat per a formar-se vocalment en l’estil italià i on possiblement treballà amb G Carissimi El 1655 retornà a Dresden amb el càrrec de vicemestre de capella Més tard, el 1663, passà a Hamburg, on es feu càrrec del lloc de cantor de la Johannischule L’any 1670 Schütz li encarregà una missa de rèquiem per a ell mateix, que fou interpretada a la seva mort, ocorreguda dos anys més tard…
Jesús Monasterio y Agüeroz
Música
Violinista, compositor i director castellà.
Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…
Joan Moll i Marquès
Música
Pianista mallorquí.
Inicià els estudis de música amb la professora C Vilella Més tard, a Barcelona, estudià el grau superior de piano sota la guia de J Gibert i Camins Posteriorment es traslladà a Alemanya, on residí durant nou anys i on amplià i perfeccionà els seus coneixements amb M Pinter, C Arrau i R de Silva Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals —destaquen els dels concursos d’Aarhus Dinamarca, 1967 i el de Múnic 1962—, oferí recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica Com a solista, actuà amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l…
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i frontal A més,…
Vasos sanguinis del testicle i de l’epidídim
Anatomia humana
El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…
Laparotomia
Patologia humana
És anomenada laparotomia l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal La laparotomia exploradora és una tècnica diagnostica que consisteix en l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal practicant una incisió a la paret anterior de l’abdomen, la finalitat de la qual és d’observar aquesta cavitat directament, a ull nu Per realitzar una laparotomia exploradora es prepara el pacient per sotmetre’l a una intervenció quirúrgica és dut al quiròfan, se li administra anestèsia general i, finalment, es procedeix a obrir la paret anterior de l’abdomen amb un bisturí La laparotomia exploradora…