Resultats de la cerca

Situació L’església de Santa Maria és a l’actual despoblat d’Erillcastell, situat a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG193995 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal seguir la carretera C-144 en direcció sud un cop s’arriba al trencall que porta al poble de Malpàs, cal seguir una pista a mà dreta que mena a les mines de Malpàs, avui abandonades, i després cal pujar a peu tota la costa des del turó fins a Erillcastell, per un antic camí medieval També s’hi pot arribar a peu per un altre antic camí que puja a la carena per la banda…

Situació Església molt alterada exteriorment, que tanmateix conserva la nau romànica, mutilada de l’absis primitiu ECSA - A Roura El poble d’Éller, on hi ha l’església de Santa Eulàlia, és al vessant dret del riu Duran, més amunt de Cortàs Mapa 35-10 216 Situació 31TDG008970 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1, 5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que passa per Cortàs RMAE Història La parròquia d’Éller apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document redactat segurament al final del segle X El…

Situació Part de llevant d’una torre cilíndrica de grans dimensions, l’únic element conservat d’aquest antic castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Gàver, al costat de l’antiga església parroquial de Santa Maria, són damunt un petit turó al peu del qual s’estenen les poques cases d’aquest poble Entre aquestes i el castell hi ha un gran fossat, de deu metres d’amplada, que aïlla la fortificació per la part oriental, la més accessible Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 Gàver és a poc més d’1 km al sud-est d’Estaràs per la carretera LV-1005, que, venint de Sant Ramon, va cap a l’estació…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest Hom pot apreciar les importants modificacions que ha sofert l’estructura original al llarg dels anys J M Melció L’església de Sant Miquel de Pera és l’església del poble del mateix nom, situat a 800 m d’altitud, format per cases disseminades, el qual s’esglaona al contrafort del cantó sud-occidental de la serra de Bestracà, prop del Coll de Pera, aigua amunt de la vall d’Oix, al seu vessant esquerre, entre aquesta vall i la de Salarsa Mapa 257M781 Situació 31TDG585817 Hom hi pot anar per la carretera de Castellfollit de la Roca a…

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…

La proximitat de la Lluna a la Terra ha estat un estímul constant per a la curiositat humana, fins al punt de donar peu a viatges primer només imaginats i a la fi reals Fototecacom El cel sobre el cap i la terra sota els peus són de les poques coses certes per als humans de tots els temps i així com són poques les civilitzacions que han pensat en l’interior del planeta com a origen de totes les coses, el fet de mirar cap amunt per trobar respostes sembla que és una inquietud universal, en el temps i en l’espai Aquesta curiositat per conèixer què hi ha al cel i com i per què es…

Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…

La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…

Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’…

Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…