Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Charles Sorel
Historiografia catalana
Historiador i literat.
Vida i obra Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française 1636, però la popularitat li vingué de les seves novelles i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion 1641 Fou el primer autor francès que justificà el domini gàllic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641 El seu llibre La deffence des Catalans 1642 és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica 1640 Sorel…
Jesús Mosterín de las Heras
Antropologia
Filòsof
Llicenciat a la Universidad Complutense de Madrid i doctorat a la Universitat de Barcelona, feu estudis postdoctorals a Alemanya, i s’especialitzà en lògica matemàtica a l’Institut für Mathematische Logik und Grundlagenforschung de la Universitat de Münster, als Estats Units i a França Catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat de Barcelona, fou un dels introductors d’aquestes branques de la filosofia a l’Estat espanyol, amb obres com Lógica de primer orden 1976, Teoría axiomática de conjuntos 1971, Conceptos y teorías en la ciencia 1984 i Diccionario de Lógica y…
Catalunya màrtir
Cinematografia
Pel·lícula del 1938, Documental, 25 min., dirigida per J.Marsillach [compilador].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció Aquest gairebé…
Francesc Gratacós i Matamala
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana…
Papua Nova Guinea 2014
Estat
El 2014 van tornar a ser notícia les pèssimes condicions de vida dels demandants d’asil a Austràlia que es troben reclosos en camps d’internament de l’illa papuana de Manus, on, al mes de febrer, a més, es va registrar un esclat de violència que va provocar un mort i més de 80 ferits Al mes de setembre, el ministre d’immigració va oferir, per primera vegada, l’estatus de refugiat al seu país a un petit grup de 10 persones, seleccionades per les seves capacitats professionals i provinents del Pakistan, l’Iran, l’Afganistan i Myanmar L’illa de Manus, amb 60000 habitants, ha rebut…
Tres i Quatre
Editorial
Llibreria i editorial creades a València l’any 1968 per Eliseu Climent i Corberà.
Durant el franquisme la llibreria conegué diversos atemptats pel seu caràcter nacionalista i democràtic, que han continuat posteriorment, perpetrats per grups de la ultradreta i al blaverisme Emplaçat al carrer Pérez Bayer de la ciutat de València amb un canvi de local al mateix carrer el 1983, el 2006 es traslladà a la planta baixa de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC dels restaurats magatzems El Segle, propietat d’Acció Cultural del País Valencià Pel que fa a l’editorial, íntegrament dedicada al llibre en català, publica diverses colleccions ‘La Unitat’, ‘Quaderns’, ‘Teatre,…
Otger Cataló
Història
Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.
La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de…
Josep Maria Trias i Peitx

Josep Maria Trias i Peitx
© CCMA
Història
Polític.
Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern Durant la guerra en fou secretari general Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació de contactes…
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…
,
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…