Resultats de la cerca
Es mostren 6973 resultats
Jaume Medina i Casanovas

Jaume Medina i Casanovas
Literatura
Filòleg, poeta i traductor.
Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990, D’ara i de sempre 2000 i Cobles devotes 2010, recollits a Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors de totes les…
,
lliga d’Esmalcalda
Història
Coalició de ciutats i prínceps protestants d’Alemanya (1531), comandats per l’elector Joan de Saxònia i el landgravi Felip de Hessen, per defensar llurs idees polítiques i religioses.
Sorgí com a resposta als acords de la dieta d'Augsburg 1530 El fet que Carles V hagués de lluitar en diferents fronts diferí la solució del problema protestant, com és palès en la pau de Nuremberg 1532, per la qual l’emperador ajornava el compliment dels acords de la dieta Però després del tractat de Crépy i de la treva amb els turcs, Carles V s’enfrontà als protestants guerra d’Esmalcalda , 1546 i els derrotà a Mühlberg 1547 Aquesta victòria comportà imposicions per als vençuts, però en l’aspecte religiós i polític no fou avantatjosa per a la causa imperial
Centre Català
Política
Partit polític creat a Barcelona el 1976.
Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de…
Francesc II de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1458-88).
Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia 1467, però fou vençut Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle 1485, però fou derrotat per les forces de la regent El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna
Estanislau I de Polònia
Història
Rei nominal (1704-66) i dos cops efectiu de Polònia (1704-09 i 1733-38).
Fill de Rafael Leszczyński, amb l’ajut de Carles XII de Suècia fou elegit rei enfront d’August II 1704, que després de la derrota sueca a Poltava 1709 fou restaurat per Rússia Malgrat tot, Carles XII li atorgà el principat de Zweibrücken, però a la mort d’aquest s’escapà a França 1718, on casà la seva filla Maria amb Lluís XV 1725 En morir August II 1733 fou elegit rei, fet que provocà una guerra de successió abdicà tractat de Viena, 1738, i rebé els ducats de Lorena i Bar i el comtat de Vaudemont
Joan Cós i Duran
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític carlí.
Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860
Antoni Riba i Garcia
Escultura
Escultor.
Deixeble de Ramon Cerveto i Vestraten a Tortosa i de Joan Baptista Font a la Llotja de Barcelona Es relacionà estretament amb els Vallmitjana Té obres a l’església de Sant Joan de Lassalle de Manresa i collaborà amb Antoni Gaudí a la Casa Vicens i a la Sagrada Família Exposà al Centre d’Aquarellistes de Barcelona 1885 Treballà molt en terra cuita Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat Era pare de l’escriptor Carles Riba El seu germà Carles Riba i Garcia Tortosa 1870 — Barcelona 1941, també escultor, treballà especialment la talla de fusta
Francesc Marco i Díaz-Pintado
Escultura
Escultor.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot
Joan Llinars i Farell
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725
Arnau Roger de Pallars
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1436-61).
Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma 1455, patriarca d’Alexandria 1457 Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana 1458 i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II 1460 El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any