Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Sant Esteve de Magrà (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació d’aquesta…
Castell d’Albinyana
Art romànic
A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els familiars d’…
Torre de Vilaperdius (Pontils)
Art romànic
El petit nucli de Vilaperdius es troba a la banda nord-oriental del terme, a l’esquerra de la petita vall que fa el barranc de Sant Magí El lloc de Vilaperdius és documentat per primera vegada l’any 1020 en el testament sacramental del difunt Salla de Santa Perpètua consta que els almoiners del testador, acomplint la seva voluntat, van donar l’indret de Vilaperdius al monestir de Sant Benet de Bages, el qual va fer bastir una torre per tal de defensar els seus pobladors Aquesta torre, situada dins el terme del castell de Santa Perpètua i que fou destruïda arran de la incursió sarraïna de l’…
Sant Pere de Salselles (Borredà)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari…
Josep Toledo i Girau
Historiografia catalana
Historiador.
De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis,…
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…
Castell de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era…
Castell de Tarrés
Art romànic
El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…
Soperuny

Aspecte de l'església de Sant Martí de Soperuny
© Carolina Latorre Canet
Despoblat
Despoblat (1.227 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la capçalera de la vall de Cornudella, al vessant oriental de la serra del Cis.
L’església parroquial Sant Martí depenia del monestir d’Alaó Fins el 1965 pertangué a l’antic municipi de Cornudella de Valira
els Torrents
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Torrents) del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà), a 480 m alt., a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans, entre Vimbodí i Poblet.
Sorgí el 1487 per iniciativa del monestir l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran