Resultats de la cerca

Ànec marí típicament atlàntic, del qual una petita població hiverna a les costes mediterrànies de França i Espanya La situació no és encara prou clarificada, per tal com solament apareix regularment, entre l’agost i el maig, en un petit nombre al delta de l’Ebre A la resta del litoral és un hivernant escàs i irregular, potser fins i tot accidental, situació aquesta última definitòria del seu estatus a les Balears de 5 citacions, 1 d’hivernal i les altres migradores en pas El pas postnupcial és molt poc marcat els primers arriben al final d’agost 2 citacions i hi ha observacions esparses el…

El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a mitjan segle…

Àrea de distribució del rat-penat nòctul gros Nyctalus noctula , punts blaus i del ratpenat nòctul petit N leisleri , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors És un rat penat gran i d’aspecte robust Té les orelles molt curtes la llargada és inferior a l’amplada i, plegades cap endavant, arriben a la meitat de la distància entre l’ull i el morro Els tragus és curt i ample Com les altres espècies de Nyctalus , té les ales llargues i esveltes Es diferencia del rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri perquè la longitud del tercer dit és compresa entre 90,5 i 102 mm La…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues, quasi de la…

La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una lliure disposició…

Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…

Situació Façana de ponent d’aquest castell, la millor conservada, que devia tenir inicialment uns 20 m de llargada per uns 14 m d’amplada ECSA - J Bolòs Aquest castell, situat al cim d’un petit turó, a la riba dreta del riu Francolí, és al costat del poble abandonat de Montgons, just al límit amb el terme municipal de Constantí Mapa 34-18473 Situació 31TCF503558 Per a anar-hi des de Tarragona, s’ha d’agafar la carretera T-721 que va cap a Constantí i entrar al polígon industrial Riuclar A la banda meridional del polígon hi ha una central elèctrica El castell dels Montgons és situat exactament…

Vista aèria d’aquest poblat fortificat, situat al cim del Puig de les Muralles, al nord del poble de Roses Hom pot observar a la foto un camí exterior de visita, modern, que envolta la muralla d’època visigòtica ECSA-JTodó Aquest poblat fortificat hispanovisigòtic és situat al cim del Puig de les Muralles, dins el conjunt de Puig Rom, al N del poble de Roses Alt Empordà El lloc és totalment inaccessible per tres costats, i només ho és pel migdia, si bé per allí l’accés tampoc no és gens fàcil En el parament de migdia hi ha la porta d’entrada al recinte Conserva pràcticament tot l’emmurallat,…