Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’església des del costat de llevant amb la capçalera a primer te e Aquest edifici és una continuació simple poss lement de la segona me at del segle XI J Bonell El lloc de Delfià és al sud-est del cap del seu municipi, el poble de Rabós d’Empordà El poblament de Delfià ha estat sempre majoritàri ent dispers Prop de la dita carretera només hi ha un grup reduït de cases, relativament poc antigues, disposades sense ordre Al sud-oest i a uns 300 m d’aquest veïnat és visible l’església romànica de Sant Romà de Delfià, a la part alta d’un serrat de poca elevació, un…

Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja, es poden…

Situació Vista de la població emparada en la penya sobre la qual es drecen les escasses restes del seu castell ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una gran roca, al costat del poble S’albira la vall del riu de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Cal entrar dins del poble de Sarroca Al final de la segona plaça que trobarem, hi ha una rampa i un caminet que permeten de pujar fins al cim de la penya on s’alçava el castell JBM-JJBR Història Als segles IX i X el topònim Bellera identifica un gran terme o pagus amb una marcada identitat a l’interior del comtat de Pallars Al seu centre es…

Situació Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera situat a 5 km de Tírvia, des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH577070 Història No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes…

Situació Els pocs vestigis d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Viu de Llevata ESG Les restes del castell de Viu de Llevata són situades al cim del turó allargassat als vessants de ponent del qual s’escampen les cases de la població aquesta domina, per la banda esquerra, la vall del mateix nom, i s’emplaça al sector oriental de la comarca, als vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs Mapa 33-10 214 Situació 31TCG203933 El poble de Viu de Llevata és a uns 29 km de la Pobla de Segur, per la carretera N-260, que es dirigeix vers el Pont de Suert MLIR Història La…

Situació Una foto de la façana de l’església, al costat nord-occidental, poc abans que l’edifici fos desmuntat, l’any 1975 R Viladés L’església de Santa Maria de la Baells es trobava enmig del poble de la Baells, actualment inundat per les aigües del pantà L’any 1975 l’edifici del temple fou desmuntat amb la intenció d’ésser muntat novament al lloc de la Rodonella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,1 — y 65,6 31 TDG 071656 Actualment les pedres de l’església es conserven al nucli nou de Sant…

Subtitulada primer Revista literaria semanal , des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887, que esdevingué mensual d’ençà del tom II juliol del 1887 al juny del 1888 El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890, el V inclou del juliol al desembre del 1891 i el VI 1892 i el VII…

El Tibet ha desenvolupat una cultura força complexa, molt relacionada en els seus inicis amb la Xina i l’Índia i que, de fet, s’estén més enllà dels límits estrictes del seu territori, cap al Nepal, Bhutan i part de la Xina El budisme tibetà lamaisme esdevingué religió d’estat al segle IX i és influït tant pel bon , religió nativa tibetana de caràcter xamanista, com pel tantrisme indi El gran poder social de la religió en aquest país, els habitants del qual eren originàriament pastors nòmades, feu que s’establís una veritable teocràcia feudal Tot això tingué influència dins l’…

De l’Europa occidental va sorgir el model polític de l’Estat nació que amb el pas del temps s’anà imposant a la resta del món Aquest model, però, entrà sovint en contradicció amb el que més recentment s’ha anomenat l’Europa dels pobles o de les nacions, que respon a l’aspiració de sobirania de certes nacions sense Estat El romanticisme cercà en la història i la geografia elements que definissin el caràcter dels pobles vinculats, per un passat i un destí comuns, a un projecte o una idea d’Estat, en general identificats amb els interessos concrets de la burgesia emergent La historiografia…

L’assentament de la població sobre la Terra ha tendit a concentrar-se progressivament, especialment els darrers dos-cents anys, per bé que amb ritmes diferents segons les àrees Aquest procés de concentració ha generat i genera grans espais urbans que constitueixen l’element més visible del paisatge del món actual Aquest mapa presenta una mirada molt contemporània d’aquest fet, a partir de la cartografia de tres variables diferents i relacionades la taxa d’urbanització, és a dir, el percentatge de la població total que es considera que viu en ciutats, el 2001, la localització de les noranta-…