Situació
Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral.
ECSA - J.A. Adell
L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera (situat a 5 km de Tírvia), des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església. (JAA)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH577070.
Història
No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes pretensions de qualitat arquitectònica. La referència més antiga coneguda correspon a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona.
A partir d’aquesta data ja no hi ha cap més notícia; i en la detallada visita pastoral del 1758, apareix com a capella de la parròquia de Farrera.
Resulta sorprenent que un edifici totalment aïllat i en una posició geogràfica molt especial que sembla que no permeti la formació de nuclis habitats al seu voltant, tingués al principi del segle XIV la condició de parroquial. Segurament aquesta condició la degué perdre al final del mateix segle, com si es tractés d’un intent d’establir un terme parroquial que no reeixí per circumstàncies que hom desconeix, i el seu terme devia quedar absorbit per Farrera, població plenament constituïda i a poca distància de la Serra, després de la greu crisi demogràfica del segle XIV.
Finalment, cal indicar que en l’Spill... del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, en els límits del terme de Burg i de Farrera apareix esmentat en diverses ocasions el topònim de Santa Maria, que podria fer referència a la Serra. (MLlC)
Església
Planta de l’església, d’extrema simplicitat, que no ha sofert cap alteració al llarg del temps.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coronada per un absis semicircular, que ha perdut les seves cobertes originals, tant a la nau com a l’absis, i han estat substituïdes per una interessant estructura d’embigat. Aquesta estructura és formada per una falsa encavallada suportada per bigues horitzontals, la qual aguanta les bigues que constitueixen una coberta de dos vessants, amb carener horitzontal, que abasta indiferenciadament el cos de la nau i de l’absis; per tant, l’església ha estat sobrealçada, fet que li dona un perfil ben característic.
L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral, on, com passa a la conca absidal, es conserva l’arrencada de les voltes que cobrien aquests àmbits, els murs dels quals presenten una acusada pèrdua de verticalitat, que també es manifesta en altres punts de l’església, especialment el mur sud. Al centre de l’absis hi ha un gran esvoranc vertical que ocupa tota l’alçada del mur, produït possiblement per l’obertura d’un pas en aquest punt, aprofitant, potser, l’esquerda que devia formar la deformació de l’edifici i que també es manifesta a la façana de ponent.
La porta, actualment oberta, és situada en la façana sud, i és resolta en arc de mig punt, amb el parament exterior arrebossat. A la façana oest hi ha una altra porta, actualment paredada, i amb la meitat nord molt degradada, acabada en arc de mig punt, emfatitzat per un arc en degradació.
A l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada, orientada al sud, amb l’obertura exterior formada per una llinda de pedra tosca retallada, mentre que la interior és del mateix tipus, però de fusta. En la façana sud de la nau hi ha tres finestres més de doble esqueixada: una oberta en arc de mig punt, a mitjana alçada, i les altres dues, de llinda recta, situades just sota l’embigat.
Les façanes, si hom exceptua l’ornamentació de la porta de ponent i l’arrebossat de la porta sud, són totalment òrfenes d’ornamentació, llevat d’una senzilla motllura aixamfranada que forma el ràfec del semicilindre absidal.
Vista interior de l’església, amb la coberta d’encavallades que substituí la volta original, esfondrada.
ECSA - J.A. Adell
En tot l’edifici l’aparell és de carreu petit de pedra llosenca, disposat molt ordenadament, amb evidències de reformes especialment en la seva meitat sud i cos absidal, on les juntes són molt obertes, mentre que en el mur nord es conserven els rejuntats originals, amb juntes molt grasses, amb incisions que imiten un carreuat molt rústec. Les peces singulars com els arcs de portes i finestres i el ràfec absidal són fetes amb pedra tosca, de la qual es veuen alguns carreus inclosos en els paraments del costat sud de l’edifici. Tot l’interior és emblanquinat. En la part baixa del mur nord hi ha traces d’un mur fet amb un aparell més rústec, que pot correspondre a una primera fase constructiva. També cal assenyalar que la porta oest és sensiblement enlairada respecte al nivell actual del terreny, on semblaria que devia haver-hi altres estructures coetànies de l’església.
Per les seves característiques, es tracta d’una obra de concepció molt ambiciosa, en la qual cal plantejar les motivacions de la doble porta —que avui se’ns escapen— construïda probablement dins el segle XI, però què devia presentar problemes estructurals molt aviat, fet que obligà a l’execució de les reformes, que són evidentment anteriors al canvi de coberta. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibres de Visites, 1758, núm. 112, foli 158r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 294
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41. vol. IV(1314-1315)
- Tragó, 1982, pàgs. 42-48
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 266.