Situació
Una vista de l’església des del costat de llevant amb la capçalera a primer te e. Aquest edifici és una continuació simple poss lement de la segona me at del segle XI.
J. Bonell
El lloc de Delfià és al sud-est del cap del seu municipi, el poble de Rabós d’Empordà.
El poblament de Delfià ha estat sempre majoritàri ent dispers. Prop de la dita carretera només hi ha un grup reduït de cases, relativament poc antigues, disposades sense ordre. Al sud-oest i a uns 300 m d’aquest veïnat és visible l’església romànica de Sant Romà de Delfià, a la part alta d’un serrat de poca elevació, un allargament del puig de Costoja. A l’entorn de l’església només hi ha un parell de masos i les ruïnes d’una vella rajoleria.
Mapa: 220M781. Situació: 31TEG028896.
Delfià es troba seguint la carretera local de Vilajuïga al pont de Campmany, a la N-II. El nucli de Delfià és just al punt quilomètric 6, entre les poblacions de Garriguella i Rabós d’E ordà, de les quals és equidistant 3 km. La clau de l’església de Delfià és guardada a la rectoria de Garriguella.
Història
En l’acta de consagració de Sant Quirc de Colera de l’any 935 s’esmenta el camí antic (strata) de Delfià a Rabós entre els límits del territori del monestir.
En el text de l’acta de la nova consagració de Sant Quirc de l’any 1123 es repeteix la cita de la via de Delfià a Rabós.
Al darrer quart del segle XI Delfià és un dels llocs on consta que hi posseïa alous l’abadia de Sant Quirc de Colera.
Sant Romà de Delfià és una de les esglésies esmentades a la suposada sentència de Carles el Calb de l’any 844 a favor del monestir de Sant Quirc de Colera i contrària al comte Alaric d’E úries. Hom és d’acord a considerar espuri aquest document, que deu ésser el fruit d’un intent dels monjos de Sant Quirc d’atribui e el domini d’una part important del territori del comtat de Peralada amb les esglésies que li corresponien. Hom creu, tanmateix, que la falsificació devia ésser feta en plena època medieval, als segles XII o XIII.
En les Radones decimarum dels anys 1279 i 1280 figura l’església de Delfià, que figura com a parroquial en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV. Amb posterioritat fou convertida en sufr ània de Santa Eulàlia de Noves (parròquia de Garriguella) i ja no apareix a la llista de parròquies de l’any 1691.
Actualment el culte s’hi celebra de manera molt esporàdica.
Església
L’església de Sant Romà de Delfià consta d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest absis s’obre a la nau per mitjà d’un doble plec, en gradació, que té impostes motllurades, de les quals arrenquen els arcs, de mig punt.
L’interior de l’església és totalment cobert d’enguixats i ha sofert alguna reforma relativament moderna. Un envà separa la nau de l’antic espai del presbiteri que fou convertit en sagristia.
La volta de canó que cobreix la nau és de maó de pla, segons es pot comprovar en alguns sectors on ha caigut l’enguixat. És, doncs, producte d’alguna refecció molt tardana. La volta de quart d’esfera de l’absis probablement és antiga.
A cada costat de la nau hi ha bancs d’obra seguits.
La porta, al mur meridional de la nau, és de dos arcs de mig punt en gradació, que han estat tapats amb un ressalt de morter a causa de l’erosió soferta per les pedres. En alguns punts hom pot observar que els muntants són de carreus ben escairats.
L’edifici té tres finestres romàniques de doble esqueixada i arcs de mig punt, situades al frontis, al mur de migdia i a l’absis.
Sobre el frontis es dreça una espadanya de tres pilastres, originals, closes per dos arcs de mig punt, fets tardanament amb r oles.
Els murs laterals de la nau i el de l’absis són resseguits exteriorment per sengles cornises, que són de quart de cercle incurvat a la nau i de simple bisell a la capçalera. Aquests murs col·laterals presenten la particularitat de desviar-se lleugerament “tots dos” en llur meitat oriental, de manera que tendeixen a convergir vers la capçalera.
Els paraments exteriors també havien estat coberts d’a ebossat. L’aparell hi és visible, però, en amplis espais on les capes de morter s’han desprès, especialment al frontis i en tot el costat de tramuntana de l’edifici.
Aquest aparell és de carreus de mida petita, amb predomini del granit, que han estat escantonats a cops de martell i deixats sense polir. S’hi barregen altres tipus de pedra, com alguns còdols grans, només escapçats, de calcària. Són disposats en filades horitzontals força uniformes, amb el morter molt visible a les ju ures. Els carreus de les cantonades i les dovelles de les finestres foren allisats amb certa cura.
A l’angle nord-oest de l’edifici i a la part superior dels murs de la nau s’observen signes evidents d’una reparació que potser fou la que comportà la renovació de la volta de la nau.
Sant Romà de Delfià és una església romànica de marcada simplicitat, que cal considerar del segle XI, potser de la segona meitat.
L’església destaca pels seus paraments totalment llisos, sense decoració llombarda, una característica gens excepcional en el romànic de l’onzena centúria a l’Empordà.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 154-155.