Resultats de la cerca

El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…

La conflictivitat armada no és motiu suficient per a definir la vida catalana del segle XVII, però sí que és la causa de les actuacions defensives importants en punts estratègics del paisatge i de les transformacions morfològiques en viles i ciutats Especialment, aquest fenomen es produí durant la primera etapa bèllica del segle, la de la guerra de Separació, que tingué com a conseqüència la nova frontera amb França i la militarització del territori amb forces de guarnició aquarterades L’enfrontament es va iniciar a les terres de l’Ebre i del Segre Catalunya pretenia transformar la “ratlla”…

Un dels elements característics del pensament renaixentista és la conscienciació del paper de l’ésser humà a l’univers, és a dir, l’assumpció de les pròpies possibilitats de l’individu L’ Oratio de hominis dignitate 1486 de l’ enjant terrible que fou Giovanni Pico della Mirandola i, en l’àmbit plàstic, el David 1504 de Miquel Àngel, en són els dos exponents més coneguts Joan Lluís Vives i Marc 1492/93-1540 també va sucumbir a aquesta temàtica, tot i oferir-ne una versió més lligada a la sensibilitat del Renaixement centreeuropeu Entre el 1518 i el 1520, va publicar a Lovaina un volum de cent…

Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…

Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…

El terme de posttalaiòtic va ser introduït cap al final dels anys cinquanta per l'equip format entorn del professor Lluís Pericot i Garcia i que comptava amb la collaboració de Guillem Rosselló i Bordoy i de Maria Lluïsa Serra i Belabre D'acord amb la seva formulació, cap al final de la cultura talaiòtica coincidint amb la fundació de la colònia púnica d'Aiboixim —Eivissa—, s'inicià a Mallorca i Menorca la decadència d'aquesta cultura, al mateix temps que començaren a ser importants les influències externes Aquest fenomen fou especialment intens a partir del segle V aC, quan les Balears es…

Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…

Diverses accions promogudes per Acció Cultural del País Valencià, sd ACPV A mitjan dècada dels noranta, semblava que el valencianisme travessava una situació d’estancament més que no pas d’estabilitat El valencianisme polític —aglutinat al voltant d’Unitat del Poble Valencià— va ser incapaç de superar les seues tradicionals limitacions de vot, que la barrera electoral del 5% empitjorava Pel que fa al valencianisme cultural, tampoc no semblava trobar-se en situació de creixement En gran mesura, aquest s’organitzava al voltant de la defensa de la llengua, si bé la traducció des d’aquest…

Cartell del Festival Internacional de Música de Barcelona, Fòrum Musical, octubre del 1982 Image Si bé la contínua activitat de la vida musical durant la dictadura franquista va fer creure que aquest art era immune als esdeveniments polítics, el retorn de les llibertats va evidenciar un potencial reprimit que ha anat desenvolupant-se de manera obsessiva fins al punt que en el moment actual l’activitat musical de qualsevol mena és superior a qualsevol època i perfectament parangonable a qualsevol societat moderna Tanmateix, però, els primers anys vuitanta van veure la caiguda d’entitats…

Empleats de banca durant una protesta, Barcelona, Pérez de Rozas, 29-3-1983 AF/AHC Aquest breu text es refereix als sindicats corporatius democràtics, és a dir, als que defensaven els seus interessos concrets i específics per entendre’ls diferenciadors dels que afecten el conjunt de la collectivitat laboral, i no pas als anomenats sindicats grocs, per als quals també s’utilitza l’expressió de corporatius, és a dir, els organitzats o finançats directament o indirectament per les empreses, organitzacions empresarials o poders públics Durant el període 1978-96, les organitzacions sindicals que…