Resultats de la cerca

Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…

Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de Barcelona, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París En el cinema debutà per a la productora Filmófono en La hija de Juan Simón 1935, començat per Nemesio ASobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías, o La Casa de la Troya 1936, de Joan Vilà…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

Vida Format en un ambient de tradició musical, de petit s’installà a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers 1988 Llach l’…

Vida Després d’alguns cursos d’enginyeria tècnica, i pràcticament sense cap experiència audiovisual, començà a collaborar a TVE com a segon operador i realitzador de reportatges per al programa "El mundo del deporte" Participà en curts de directors que en aquell moment despuntaven, com ara Agustí Villaronga Anta, mujer , 1974 i Josep Anton Salgot El seu primer treball com a auxiliar fou La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde i com a segon operador feu L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena i les cintes de Josep Joan Bigas Luna, Bilbao ídem v o , 1977-78 en…

Vida Procedent de l’alta burgesia barcelonina, feu de secretària de rodatge d’ El Gato Montés 1935, de la realitzadora Roser Pi i Brujas, que la descobrí i posteriorment li donà el paper protagonista en Molinos de viento 1936-37 Durant la guerra civil, les dues fugiren cap a París, on, gràcies a Roser Pi, M Mercader tingué un petit paper a L’Étrange nuit de Noël 1939, Yvan Noé Rebé lliçons d’interpretació del gran Louis Jouvet Sota la tutela de R Pi seguí la seva carrera com a actriu a Roma en produccions locals i coproduccions amb l’Estat espanyol, com ara Su mayor aventura / Il…

Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…

A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d' institut , impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d' institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari D’…

Les primeres notícies de Bayreuth associades a activitats musicals daten del segle XV, època del marcgravi Frederic I, abans burggravi de Nuremberg, que la convertí en capital Sota el seu govern, els contactes amb Prússia foren molt estrets i es mantingueren fins ben entrat el segle XVIII, cosa que tingué una importància cabdal en la vida cultural de la ciutat Consta l’existència, devers mitjan segle XV, d’una escola de cant amb un cor de dotze a setze nens que cantaven durant els oficis La Reforma s’establí a Bayreuth el 1523 i, com en el cas de moltes ciutats alemanyes,…

De la catedral de Tortosa procedeixen tres manuscrits de música polifònica primitiva -anteriors al segle XIV- que es conserven a l’arxiu El còdex 97 de la catedral conté el motet Gaudeat Devotis , una important mostra de l’estil de l’època El tortosí Guillem Molins i Despuig, bisbe de la ciutat del 1475 al 1513, fou el teòric musical més destacat del segle XV a l’àrea catalanoaragonesa Al llarg de la seva història, Tortosa ha estat sota la influència de Tarragona, i el seu emplaçament geogràfic l’ha convertida en un punt de trobada entre Catalunya, València i Aragó La catedral tingué una…