Resultats de la cerca

La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres,  Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar  La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església F Tur Les ruïnes que queden de l’església es troben entre les ruïnes de l’antic castell de Malavella Mapa 365M781 Situació 31TDG835296 De davant la façana de ponent de l’església parroquial de Sant Esteve de Caldes surt un carrer que en direcció a ponent mena cap als afores, on s’entronca amb una pista amb indicadors a tots els trencalls, que en 2,5 km arriba al turó de Sant Maurici JRR Història Aquesta capella fou erigida prop del castell de Malavella, el “ castro quod dicunt Malavella ” documentat des del 1058 Com a capella del…

A l’esquerra del riu Francolí, sobre un tossal de 132 m i als peus de la riera que travessa tot el terme i porta el seu nom, s’aixequen les restes del castell dels Garidells, d’estil gòtic restes que es conserven en un estat de ruïna gairebé total La carta de poblament del lloc dels Garidells fou donada el 25 de juliol del 1174, i com en el cas de Vespella 1167, per Guillem de Claramunt, senyor de Tamarit, que es casà amb la pubilla d’un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí el 1066 Els receptors foren els germans de l’esmentat Guillem, Arnau i Berenguer…

Situació Restes de la torre, de planta circular, que juntament amb un mur totalment desaparegut constituïen aquesta malmesa fortalesa ECSA - J Bolòs El castell era situat al petit turó que hi ha en un dels extrems del poble, que s’estén des del castell fins a l’església Mapa 33-11252 Situació 31TCG387792 Cal agafar la carretera que surt de la Pobla de Segur i que mena a Claverol i a Hortoneda de la Conca JBM Història Malauradament no hi ha notícies històriques directes sobre aquest castell Hortoneda, topònim conegut des de l’any 958, tenia cinc focs el 1381 i pertanyia a Arnau d’…

La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva possessió fou…

El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en endavant s’hi…

Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…

L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…

Situació Basament de l’extrem oriental d’aquest casal, avui totalment ensulsiat V Roca Construcció situada al costat nord de l’església de Santa Eulàlia de Pomanyons Podem pensar que tant l’església com la casa forta segurament estaven en relació amb un conjunt d’habitatges propers Aquesta construcció restarà colgada per les aigües del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG510481 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter cap a Polig i la vall del Rialb En arribar a Sòls de Riu, cal prendre la pista que segueix el curs del riu pel marge dret i a 1, 5 km, al costat mateix de…

La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum…