Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
rellotge nocturn
Tecnologia
Denominació que hom dóna aun determinat tipus de rellotge de sobretaula mecànic originari de la Itàlia del segle XVII en què un llum d’oli o espelma situada a l’interior de la caixa permetia llegir l’hora del rellotge a les fosques.
La principal característica és que només quedaven illuminades per transparència les xifres de l’hora i el quart d’hora corresponents al moment Una variant consistia a projectar l’esfera transparent, en què hi destacaven la busca i els nombres opacs, sobre la paret Cal no confondre'l amb el nocturlabi o rellotge d’estels
oleocel·losi
Fitopatologia
Alteració que es presenta en les tarongers i llimones que han sofert glaçades, que consisteix en l’aparició de taques produïdes per l’oli essencial alliberat per les vesícules de la pell, però que també pot ésser produïda per excés d’humitat.
El teixit entre les cèllules oleíferes de les taques s’enfonsa i esdevé bru Hom pot observar aquesta característica més fàcilment en les llimones que en les taronges i mandarines
suècia
Tecnologia
Pell molt blana, emprada en guanteria, generalment blanca o de color groc blanquinós, però algunes vegades tenyida, amb un acabat apelfat molt fi, fabricada amb serratges de pell ovina o amb pells ovines desflorades i adobada amb formaldehid, amb oli o amb alum.
calçotada
Calçotada popular a Valls
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
àcid caprílic
Farmàcia
Química
Líquid oliós de tast ranci, present en forma de glicèrids en l’oli de coco i en els greixos de la llet, que es fon a 16,7°C i bull a 239,7°C, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol i en èter.
Hom l’obté per oxidació de l’octanol És emprat en la síntesi de colorants, perfums antisèptics, fungicides i com a plastificant
Enterrament a Ornans
Enterrament a Ornans
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Oli de Gustave Courbet (3,13 per 6,64 m), actualment al Musée d'Orsay, pintat a Ornans el 1849 i exposat a París al Salon de 1850-51 i, més tard, a les exhibicions de l’artista del 1855 i el 1867.
El seu realisme robust i un pèl matusser provocà la indignació de crítics i públic, acostumats als grans temes històrics de tradició romàntica
la Pobla de Segur
Vista general de la Pobla de Segur
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el Flamisell.
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la Pobla de Segur dels de Baix Pallars Pallars Sobirà i…
Sarroca de Lleida
Sarroca de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…
‘fondue’ de carn
'fondue’ de carn
Jeff (CC BY-ND 2.0)
Gastronomia
Plat a base de carn (vedella i bou, sobretot; però també, sovint, pollastre, llom de porc, salsitxes, etc.) tallada a daus, que hom cou en oli mantingut calent en el cassó d’una fondue i que hom consumeix acompanyada de salses i de condiments diversos.
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern