Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
Sant Pere d’Ullastret
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…
trumfau
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids, d’uns 45 cm de longitud, cos allargat, estret i comprimit lateralment, mandíbules dèbilment dentades i perllongades en un bec llarg, la inferior més llarga que la superior, l’aleta dorsal i l’anal separades de la caudal per 5-8 pínnules, dors gris blavós i costats i ventre platejats amb una taca blava a la base de cada aleta pectoral.
Forma grans bancs en alta mar, i s’alimenta de petits peixos o crustacis És comú a les aigües dels Països Catalans
sarg
sard 1
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 cm de longitud, amb 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres; és de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal i amb les aletes pelvianes negres.
És comú a la Mediterrània i habita a les aigües poc profundes o prop de la desembocadura dels rius És omnívor i de carn comestible
L’aprofitament dels recursos vegetals de la taigà
El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser…
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
Namíbia

Estat
Estat del sud-oest d’Àfrica, limitat amb l’oceà Atlàntic a l’W, amb Angola i Zàmbia al N, amb Botswana a l’E i amb la República de Sud-àfrica a l’E i el S; la capital és Windhoek.
La geografia física Travessat pel tròpic, el país és situat quasi completament a la zona àrida Entre uns 50 a 160 km cap a l’interior, una llarga cinglera cau parallelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l’interior inclinades suaument vers la depressió del Kalahari De N a S, hom distingeix tres zones fisiogràfiques la zona desèrtica del Namib, que comprèn un 15% de la superfície total del país, l’altiplà central i el marge occidental de la depressió del Kalahari L’altiplà central és situat entre els 1000 i els 2000 m d’altitud, té grans planes ondulades i algunes…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…
L’illa Plana
L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…
L’impacte de l’activitat pesquera sobre els organismes de la mar Catalana
A Catalunya, els darrers vint anys, la pesca ha evolucionat cap a una activitat industrialitzada, amb menys embarcacions però més eficients Tot i que la gestió de la pesca al Principat té com a principi bàsic limitar el creixement de l’esforç de pesca, aquest esforç ha continuat augmentant gràcies a subvencions procedents dels sectors públic i privat, i s’ha intensificat a mesura que els recursos pesquers es reduïen Reconstrucció a partir de les dades oficials disponibles excloent-ne captures no declarades i rebuig de les captures de peix a la mar Catalana al llarg dels darrers cent anys…
Creu de Sant Jordi 2001-2010

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 2001 el 2010.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i Piera Joan…