Resultats de la cerca

A divuit anys, coincidint amb el trasbals del 1968, abandonà casa seva per unir-se a l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua Durant una vintena d’anys, fins que no publicà la seva primera novella Non ora, non qui 1989, treballà en un grapat d’oficis com ara obrer especialitzat de la FIAT, paleta i camioner De formació autodidàctica, s’imposà l’aprenentatge d’idiomes, entre d’altres l’ídix i l’hebreu per a poder llegir directament la Bíblia, a la qual dedica un temps de lectura diària, tot i manifestar-se no creient Des de l’edició de la seva primera novella s’ha convertit en una de…

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se…

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità la Gramàtica…

Fou amic de Marià Fortuny Anà a trenta-sis anys a Madrid, on esdevingué pintor d’Isabel II El 1869 anà a Pau Gascunya requerit per l’infant d’Espanya Sebastià Gabriel de Borbó, del qual fou pintor de cambra i conseller Residí a Itàlia, on retratà Lleó XIII i collaborà a Spiritu folletto de Milà Tornà a Barcelona el 1882, on exposà Afeccionat a l’òpera interpretà papers còmics d’ Il Barbiere di Siviglia i de Don Pasquale als teatres lírics barcelonins Es dedicà sobretot al retrat a l’oli i al pastel És autor del Ramon Muntaner de la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona Les…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900 Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A Mocquereau i J Pothier Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus El 1943 fou nomenat abat de Santa…

Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre…

Estudià piano i composició amb J Juzeliunas al Conservatori de Vílnius 1952-57 i posteriorment fou alumne de B Woytowicz al de Varsòvia, institució de la qual fou professor 1972-2008 El 1963, a París, inicià estudis de polifonia i cant gregorià amb N Boulanger Guanyà, entre d’altres, el Premi del Festival de Primavera de Praga per Sonetti di Petrarca 1965, que forma part del Trittico fiorentino El seu estil és força eclèctic i obert a canvis més agosarats quant a l’harmonia, com en el cas de Nomopedia 1962 Característiques seves són la simplicitat i l’economia de mitjans Entre…

Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y Betsabé 1954-…

Estudià amb els mestres C Marcolli i M Drago Participà en el cor de l’orquestra del Teatro Colón i es formà a l’Instituto Di Tella L’any 1967 es convertí en el director del Teatro Argentino de La Plata, activitat que realitzà en altres ciutats Ha actuat en països europeus i llatinoamericans Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia l’any 1978 També dirigí l’Orquestra del Teatro Colón i, durant els períodes 1989-91 i 1993-98, fou director artístic del Teatro Argentino de La Plata Ha estat distingit com el millor director d’orquestra per l’Asociación de…

És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta…