Resultats de la cerca
Es mostren 114278 resultats
Carles Gusi i Poquet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida De formació autodidacta, començà a filmar i a fotografiar pel seu compte fins que tingué l’oportunitat d’illuminar el primer llarg, l’independent en 16 mm Lock-out 1973, Antoni Padrós, a més d’ Invitado a una decapitación 1974, Miguel Tristán, en color i amb Tomàs Pladevall Després participà en cintes de Jesús Garay, com Nemo 1977-78 i Manderley 1980 de Carles Balagué, Denver 1980 i Viva la Pepa Mel i mató 1981 d’Antonio Chavarrías, Una ombra al jardí 1988, i d‘Enrique Urbizu, Tu novia está loca Una comedia feliz 1987 i Todo por la pasta 1990 També compartí amb Julio Medem i Álex de la…
Juli Taltavull i Gozalbo
Cinematografia
Director d’animació i productor.
Vida Amb una gran vocació artística en el camp de la illustració, abandonà els estudis de filosofia i lletres el 1940 Fou deixeble de l’escenògraf Josep Mestres i Cabanes, al taller del qual practicà la professió durant dos anys, i una vegada obtingut el títol a l’Institut del Teatre de Barcelona 1952 La seva afició pel teatre el portà també a fer de director, autor i intèrpret El 1961 inicià la seva activitat en el món del cinema d’animació als estudis Buch-Sanjuán, durant l’època daurada del dibuix animat publicitari També dirigí 1963-68 la delegació a Barcelona dels estudis Moro de Madrid…
Boreal Films
Cinematografia
Productora, galeria de filmació i laboratoris, fundats el 1914 a Barcelona per Fructuós Gelabert i l’aportació econòmica de Francesc Bech.
El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’…
Ovidi Montllor i Mengual
Cinematografia
Actor.
Vida De família humil i de tradició anarquista, començà a treballar a dotze anys sense tenir acabats els estudis primaris La seva primera participació en una obra de teatre fou amb la companyia La Cassola, d’Alcoi, i després actuà en altres elencs independents i de militància antifranquista A la meitat de la dècada del 1960 emigrà a Barcelona i aprengué a tocar la guitarra de manera autodidacta, mentre actuava en les companyies d’Adrià Gual i de Núria Espert El 1967 es presentà al Festival de la Cançó Universitària i el guanyà, motiu pel qual pogué adherir-se al moviment de la…
música d’Orleans
Música
Música desenvolupada a Orleans (França).
Ciutat d’orígens romans, el 498 fou conquerida per Clodoveu, que hi reuní el primer dels concilis de l’Església de la Gàllia Capital del regne d’Orleans a partir del 511, fou devastada pels normands i al segle X passà als Capet És recordada per haver estat alliberada del setge dels anglesos per Joana d’Arc el 1429 Se sap de la presència d’una escola de cant a la catedral de la Sainte-Croix, construïda al segle XII, i també a l’església de Saint-Aignan, del segle XV, però són escasses les fonts musicals que es conserven del període medieval Entre elles destaquen una lamentació en…
Mota de Mossellons (Elna)
Art romànic
Aquesta mota, actualment desapareguda, era situada quasi a mig camí entre Elna, Alenyà i Sant Cebrià Devia ser a uns 500 m a l’est de l’actual mas Ermengol Antigament s’alçava a uns 50 m a l’oest del “camí de CarlesCarlemany” i a pocs metres d’un camí antic que unia el poble rònec de “Vila-rasa” i l’estany de Sant Nazari amb la ciutat d’Elna El lloc de Mossellons villa Molsegones és esmentat per primer cop l’any 914 L’any 1050, es fa esment d’un alou de Mossellons Fou aquest alou l’origen del domini que tenia com a centre la mota castral Al segle XIII, hom troba diversos membres de la…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una banda, la…
Sant Llogari de Castellet o de la Sala (Castellterçol)
Art romànic
Situació Antiga sufragània de Granera situada a l’extrem de llevant del terme de Castellterçol M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llogari és emplaçada a l’extrem de llevant del municipi, vers tramuntana, gairebé al límit amb Granera i Monistrol de Calders Es a la vora del casal o castell de la Sala, però alhora en queda aïllada Mapa L36-14363 Situació 31TDG214233 Des de la carretera de Castellterçol a Granera, a la dreta, vers tramuntana, entre els quilòmetres 3 i 4, es troba el trencall de la pista que hi mena en cosa de 6,5 km de recorregut Durant el trajecte només es troba a mig camí el…
Casa forta i espluga de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Cova propera a la masia de la Fabregada que serví d’habitatge en l’alta edat mitjana ECSA - V Roca A la part alta de la vall de la Fabregada, petita vall lateral de la conca del Rialb, hi ha la masia abandonada de la Fabregada, que en part correspon a una casa forta-torre d’època medieval, i, prop seu, hi ha una espluga, segurament habitada a l’alta edat mitjana Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou després, cal prendre la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a…
Leon Battista Alberti

Lleó B. Alberti
© Fototeca.cat
Arquitectura
Filosofia
Arquitecte i humanista italià.
Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…