Resultats de la cerca
Es mostren 114656 resultats
Sant Nicolau (Ordis)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot observar perfectament l’esquema estructural de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur L’església de Sant Nicolau es troba al veïnat del mateix nom, format per masies escampades al sector meridional del terme municipal d’Ordis, a uns 2,5 km d’aquesta població, prop del marge dret de l’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG925744 Per arribar a l’església de Sant Nicolau, que és propera al Mas Pagès, cal agafar un camí que surt de la carretera local que des de la N-II passa per…
El mas medieval de Cal Xim (Gelida)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de la façana del mas ECSA - J Bolòs Casa de pagès d’origen medieval situada en un petit serrat, a ponent del poble i del castell de Gelida Mapa 36-16420 Situació 31TDF049882 Des de Gelida, hem d’agafar la carretera que porta a Sant Sadurní d’Anoia Havent sortit del poble, pocs centenars de metres més enllà, en el veïnat anomenat actualment de Cal Parenostres, veurem a mà dreta un trencall doble el camí inferior, un camí carreter, hi porta JBM Història No tenim, ara per ara, cap referència històrica documental sobre aquest mas, tot i que per la seva tipologia…
Sant Jaume d’Ulldemolins
Art romànic
L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió…
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…
Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor, sociolingüista i editor.
Es llicencià en dret, i a la universitat entrà en contacte amb l’oposició antifranquista d’esquerres encapçalada, entre altres, per Jordi Solé i Tura En aquesta època publicà els primers poemes, de to acusadament sociopolític, a la Quarta antologia poètica universitàriats 1952-1956 Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya 1959, començà a treballar en el sector editorial, que durant uns anys compaginà amb l’exercici de l’advocacia, fins que l’any 1966 s’incorporà a Edicions 62 com a tècnic editorial i assessor lingüístic, de la qual amb el temps esdevingué un dels principals…
,
Miquel Roger i Casamada
Música
Compositor.
Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona i posteriorment fou deixeble de Josep Soler en les disciplines de contrapunt, fuga i instrumentació Fou professor del Conservatori Professional de Música de Manresa 1982-86 i, parallelament, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inicià com a compositor el 1977, any que estrenà l’obra pianística Set de set Rebé encàrrecs de l’Asociación Música XXI 1979, el Festival Internacional de Música de Barcelona 1981, l’Ajuntament de Badalona 1989, l’Associació Catalana de Compositors 1991 i el Centro para la…
,
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
Sri Lanka 2009
Estat
L'any 2009 va ser, sens dubte, el de la pacificació sagnant del conflicte armat a Sri Lanka Després de vint-i-sis anys de lluita armada, que en molts moments va esdevenir una guerra civil oberta, al mes de gener, l'exèrcit va fer públic que havia aconseguit prendre la capital guerrillera, Kilinochchi, i poc després, el principal bastió militar dels tàmils, Mullaittivu Aquests dos cops crucials van deixar clar que l'LTTE afrontava una lenta derrota i van ser el principi del final d'una ofensiva a gran escala iniciada per l'exèrcit de Sri Lanka el 2007 Això va ser després de l'arribada al poder…
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…
premi Muriel Casals de Comunicació
Comunicació
Premi atorgat anualment per Òmnium Cultural per distingir els professionals de la comunicació que hagin contribuït a prestigiar l’ús de la llengua catalana i a projectar la cultura dels Països Catalans.
S’atorga des del 1980 Inicialment, i fins el 2009, rebé el nom de premi Òmnium de Ràdio i Televisió , l’any 2010 fou redenominat premi Òmnium de Comunicació i, finalment, el 2017 adoptà el nom actual en honor de Muriel Casals , que havia estat presidenta de la institució El premi és lliurat durant la Nit de Santa Llúcia Relació de guardonats 1980 Punt de vista , de Manuel Pont i Bosch Lliçons de català , de Rosa Victòria Gras 1981 no atorgat en categoria de ràdio Líders , de Montserrat Roig 1982 Plaça Major , de Josep Maria Martí Dièresi , de Xavier Bru de Sala Memòria popular , de…