Resultats de la cerca

Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch   L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer retrobar l’essència del…

Vida i obra Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants Hi parla de temes personals estudis, possessions i de notícies de la Barcelona de l’època de Felip II Dona una visió personal de les corts de 1563-64, a les quals assistí com a representant del braç militar, i on hi haguera friccions entre la monarquia i els representants de…

Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi hagué cap…

Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…

Tercer fill de Joan VI S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa 1808-21 En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822 Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena 1824 En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent 1827 de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut març del…

Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000…

Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en els afers…

El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments eclesiàstic, militar i reial que no vacillava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al rei Al…

Propietari agrícola, era fill d’una família d’arrel tradicionalista –el seu pare, Casimir Sangenís Bertrand, fou executat pel Tribunal Popular de Lleida a l’agost del 1936– l’esclat de la guerra el sorprengué a Barcelona Fugí a Andorra i d’allà a Irun per incorporar-se a les files de l’exèrcit facciós, amb el qual participà en l’ofensiva final sobre Catalunya, assolint diverses condecoracions de campanya Acabada la guerra reprengué els estudis de farmàcia a la Ciutat Comtal, tornant a Lleida 1948 amb la condició d' ex-combatiente i membre de FET-JONS Féu carrera política dins la Diputació…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona , i doctorada 1974 amb una tesi sobre el comportament electoral en les eleccions a Corts de la província de Girona durant la Segona República, fou professora de dret i de ciències polítiques en aquesta universitat des del 1971 L’any 1991 s’incorporà a la Universitat Pompeu Fabra , on fou professora de Gestió i Administració Pública i de Ciències Polítiques i de l’Administració Entre 1991 i 2001 hi ocupà diversos càrrecs acadèmics, com ara secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de la Comunitat Universitària i…