Resultats de la cerca

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…

Era fill d’un militar benestant destinat a Barcelona, Cristóbal de Villarroel, procedent de Vilanova dos Infantes Galícia, i de Catalina Peláez, natural d’Astúries Seguint la nissaga paterna, ingressà a l’exèrcit i entrà en combat contra els francesos durant la guerra dels Nou Anys 1688-1697 El setembre del 1694 ja era mestre de camp i comandant de Castellfollit de la Roca Garrotxa, i el 1695 fou promogut a general d’artilleria Acabat aquell conflicte, prosseguí la seva carrera militar a Flandes, Milà i Nàpols El setembre del 1705, des de Nàpols, ja en plena guerra de Successió Hispànica,…

Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…

Situació Una vista de l’església des del costat de llevant amb la capçalera a primer te e Aquest edifici és una continuació simple poss lement de la segona me at del segle XI J Bonell El lloc de Delfià és al sud-est del cap del seu municipi, el poble de Rabós d’Empordà El poblament de Delfià ha estat sempre majoritàri ent dispers Prop de la dita carretera només hi ha un grup reduït de cases, relativament poc antigues, disposades sense ordre Al sud-oest i a uns 300 m d’aquest veïnat és visible l’església romànica de Sant Romà de Delfià, a la part alta d’un serrat de poca elevació, un…

Situació Una vista de la construcció F Tur El pont és, anomenat també del puig de Serra, situat al costat de la font de la Roqueta, al peu del vessant de tramuntana del puig de Serra o de la Roqueta, al sector de llevant d’aquest terme municipal, just en el límit amb el de Fontanilles parròquia i agregat de Llabià Mapa 296M781 Situadó 31TEG065527 Per arribar-hi cal agafar el camí —asfaltat— que porta de Serra de Daró a Llabià, el qual surt de la carretera local de Serra de Daró a Vulpellac, a l’esquerra i immediatament després de passar un pont sobre el riu Daró El camí segueix…

Situació L’església de Santa Agnès actualment és el temple del monestir cistercenc de Solius i, al mateix temps, continua en la seva prístina funció de parroquial La població de Solius és formada per masos i cases d’estiueig escampats per la seva vall Mapa 366M781 Situació 31TDG976294 El monestir, i parròquia, és al final mateix del camí asfaltat que porta al poble, de 2 km de recorregut des de la carretera C-250 de Palamós a Santa Coloma de Farners per Llagostera El trencall de Solius es troba, per aquesta carretera comarcal, a 2 km de Santa…

Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja,…

Situació La torre de base quadrada i les restes de murs que constituïen la defensa del primitiu poble, ara abandonat, d’Antist ECSA - A Rotg El poble d’Antist és emplaçat al vessant solell de la Vall Fosca, a 1 231 m d’altitud, en una petita collada dels vessants de llevant del turó de Santa Bàrbara El poble actual, que reutilitzà i modificà en part les primitives estructures d’un poblat fortificat o castre medieval, s’alça en un penyal rocallós al costat de llevant del conjunt es troben les ruïnes de la torre del Carlà Mapa 33-10214 Situació 31TCG311932 Per tal d’accedir a Antist cal prendre…

Situació Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera situat a 5 km de Tírvia, des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH577070 Història No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes…