Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’absis, únic sector de l’edifici que sembla conservar una bona part de l’estructura romànica F Tur L’església parroquial de Sant Joan és a la part més alta del poble de Matajudaica, les cases del qual s’agrupen en un pujol poc enlairat sobre les terres planes drenades pel riu Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG037508 Per arribar a Matajudaica cal situar-se al poble de Casavells d’on surt un camí, asfaltat i ben senyalitzat, que hi porta en un recorregut de només 1 km Casavells es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, com ja…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn El mur que hom veu, corresponent a la nau meridional, és un dels elements més ben conservats d’un edifici que té moltes de les seves parts en estat ruïnós i que presenta un conjunt d’interrogants de difícil resposta M Anglada L’església és situada en un fondal de la Sauva Negra prop d’un petit pantà que origina el torrent de Santa Maria i queda a l’extrem de ponent de la urbanització de Puigsagordi, vora el punt de convergència entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles, prop del Mas Pujalt Aquesta…

Situació Vista des de l’exterior dels murs més ben conservats d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Mediona són situades damunt del congost de Mediona, solcat pel riu de Bitlles Aquesta fortificació no era pas situada en un lloc amb una gran panoràmica, però sí prop d’una via de comunicació important, que connectava el Penedès i l’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TCF866926 Si seguim la carretera que va de Sant Quintí de Mediona a Capellades, havent passat Sant Quintí i abans d’arribar a la Font del Bosc, surt a mà esquerra una pista ampla, en algun tros asfaltada, que porta…

Corrua de personatges satírics, GBouttats, Anvers, 1699 BC Sovint s’accepta l’axioma que repeteixen bona part dels manuals literaris i que afirma que, fins a arribar al tractat dels Pirineus el 1659, la història de la literatura rossellonesa es confon amb la catalana Quan Josep Sebastià Pons publicà el 1929 la seva tesi doctoral sobre La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIIIe siècles , la parcellà en tres àmbits que permeten acotar la pràctica teatral al Rosselló la lluita lingüística, els místics rossellonesos i els goigs No cal dir que l’escena religiosa, la part més…

La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…

El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…

Vida i obra Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça Cabrera, la seva familia estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Es traslladà a València amb la seva família el 1438 No cursà estudis en cap universitat, sinó que estudià en l’escola catedralícia, fet habitual en la València del segle XV Una vegada cursats els estudis gramaticals, seguí estudis superiors en aquesta mateixa escola i es convertí en mestre en teologia Era cavaller i mestre en teologia, títol que rebé entre el 1468 i el 1471 Una de les funcions d’aquesta figura era fer sermons a la catedral, com a…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…