Resultats de la cerca
Es mostren 2525 resultats
La indústria
Les fonts d’energia al servei del treball La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció El progrés de la humanitat es troba vinculat estretament a l’aprofitament de les forces de la naturalesa La força de les mans és ben poca cosa Per això es buscà el suport dels animals domèstics primer sols i després arrossegant un carro, carreta o carrossa, gràcies a la descoberta de la roda Actualment, i com a record, encara es mesura la…
Jorba

Vista general de Jorba, on destaca el campanar de l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km 2 , és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió N, Òdena i Igualada E, Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous S, Argençola W, i amb un enclavament de Veciana NW El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví Es creu que el topònim és d’origen preromà El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
Gas, urani i petroli. 1969-2007
El 1969 arribà al Port de Barcelona un vaixell cisterna, el Laietà, procedent d’Algèria amb gas natural extret del subsòl del desert del Sàhara i liquat a 160 sota zero per a fer-ne possible el transport El 1972, s’inaugurà la central nuclear de Vandellòs, situada a la vora de la Mediterrània catalana, als termes municipals de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, que va començar tot seguit a produir electricitat El 1974, a la Pobla de Mafumet, es posà en marxa la primera refineria de petroli de grans dimensions situada al Principat de Catalunya Uns anys abans, el 1967, havia començat a…
La transformació de les ciutats a Catalunya
Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…
Els Serra, a l'Ametlla de Merola
Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…
La nova química, dominada pel capital estranger, 1939-1983
El polígon industrial químic de Martorell Baix Llobregat L’estudi del sector químic en un període tan canviant com ha estat el dels darrers quaranta-cinc anys, presenta una gran dificultat, a causa de la manca d’informació estadística, homogènia i creïble, respecte al comportament temporal de les principals variables que permeten explicar les transformacions que s’han anat succeint Aquest problema es posa de manifest en els anys immediats a l’acabament de la guerra, i més encara pel que fa a la informació desagregada del sector respecte a Catalunya En el cas del sector químic, apareix una…
Els grans treballs hidroelèctrics: l’obra de Pearson
El naixement de la indústria elèctrica a Catalunya es va produir amb l’actuació de Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra a partir de l’any 1874 i amb la creació de la Societat Espanyola d’Electricitat l’any 1881 L’extensió social de l’ús de l’electricitat per a l’enllumenat domèstic i comercial tingué lloc solament després de l’adquisició d’Espanyola per l’AEG l’any 1894 i de la constitució de la nova Companyia Barcelonesa d’Electricitat –que havia de construir la gran central termoelèctrica del carrer de Mata de Barcelona–, així com la creació el 1896 de la Central Catalana d’Electricitat per les…
Argemí, Alegre i Sala, a Terrassa
Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual presentà unes…
L’imparable ascens del capitalisme
D’entre les tasques clàssiques de la historiografia, la caracterització del canvi social és, ben segur, la més difícil i decisiva No té res d’estrany que sigui així, ja que qualsevol noció de canvi històric —per a negar-lo o per a afirmar-lo— pressuposa una concepció determinada de la naturalesa de la societat i dels factors que la poden fer canviar en una o altra direcció És molt lògic, per tant, que la consideració del present condicioni la manera de comprendre i mesurar el canvi històric en societats del passat, i d’aproximar-s’hi Per la mateixa raó, la relació passat-present és més…