Resultats de la cerca

Aquest model ha de permetre entendre millor el comportament dels materials superconductors d’alta temperatura crítica, els quals tenen una estructura cristallina amb capes quasi bidimensionals El model és molt simple ja que només té en compte les interaccions de partícules quan són en el mateix punt de la xarxa, com també la possibilitat que es moguin als punts veïns més propers Malgrat aquesta simplicitat, el model només s’ha pogut resoldre fins ara per al cas unidimensional, i no hi ha solució analítica ni numèrica en el límit termodinàmic en dues ni tres dimensions És per això que resoldre…

Tot i que des dels onze anys cantava en un cor a Kíev, el començament de la seva carrera fou el 1835, any en què MI Glinka el reclutà per al cor de la capella de la cort i el portà a Sant Petersburg, on li impartí classes de cant El 1839 estudià a París, i el 1841 debutà a Florència Tornà a Sant Petersburg el 1842, on cantà amb molt d’èxit, caracteritzant-se per la seva veu de baríton d’extens registre que li permetia cantar un repertori molt ampli Com a compositor és conegut per ser el fundador de l’òpera ucraïnesa La seva obra més famosa és l’òpera còmica Zaporožec za Dunajem 'Un cosac més…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies…

Fou una figura clau en el desenvolupament de la música simfònica nord-americana i un autor de gran renom Ingressà a la Universitat de Berkeley, on decidí dedicar-se a la música, cap al 1919 Durant el període 1926-29 estudià amb N Boulanger a París Assolí un reconeixement a tots els EUA amb l’estrena de la Symphony 1933 , però la Tercera Simfonia 1939 fou més popular, i és considerada la seva obra mestra Sobretot a partir dels anys quaranta del segle XX, i fins a la seva mort, s’associà amb nombrosos centres universitaris El seu deixeble més cèlebre és William Schuman La popularitat de Harris…

Estudià amb Domenico Foroni a Verona i des d’un principi s’interessà especialment per la composició d’òperes Lina , 1840 Es traslladà a Amsterdam, on dirigí el Teatre Italià fins el 1845, any en què retornà a Itàlia per dedicar-se bàsicament a la docència i a la composició Fiorina , 1850 Tutti in maschera , 1856 A partir del 1868 treballà a Torí com a director del Liceo Musicale i de l’Orquestra del Teatre Regio, on portà a terme algunes estrenes italianes d’òperes de J Massenet, K Goldmark, Ch Gounod, etc El 1872 fundà els Concerti Sinfonici Popolari, per mitjà dels quals divulgà la música…

Format al Conservatori d’Estocolm entre els anys 1887 i 1891, completà els estudis de violí amb L Zetterquist i els de composició amb J Lindegren Director del Cor Siljan en 1904-57, dedicà bona part de la seva carrera musical a la direcció coral, de manera que la música per a cor ocupa el lloc més important en les seves composicions Autor prolífic, la seva obra està dotada d’una capacitat suggestiva determinada per l’interès per la música folklòrica sueca, i alhora experimenta amb l’harmonia i el timbre Malgrat la magnitud de l’obra coral, la música orquestral ha estat la més…

Estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Fou el primer compositor anglès al qual s’encarregà de compondre música per als ballets russos de S de Diaghilev El resultat fou Romeo i Julieta 1926, en l’es cenografia del qual el pintor català Joan Miró collaborà Durant aquesta època, començà a interessar-se pel jazz i fruit d’aquest interès foren Elegiac Blues 1927 i sobretot The Rio Grande 1927, obres per a cor i orquestra de gran èxit que consolidaren la seva reputació L’any 1931 fou nomenat director musical del Vic Wells Ballet, més tard el Royal Ballet, càrrec que…

Fill del violinista i director E Goossens, es formà musicalment a Bruges El 1904 tornà a Anglaterra i el 1907, gràcies a una beca, ingressà al Royal College of Music de Londres Fou en aquest centre que el 1912 estrenà una de les seves primeres obres, les Variations on a Chinese Theme , per a orquestra El 1916 dirigí una òpera per primera vegada, The Critic , de CV Stanford, i el 1921 dirigí l’estrena a Anglaterra de La consagració de la primavera , d’I Stravinsky, amb la recentment creada Goossens Orchestra A partir d’aquell moment inicià una intensa activitat com a director, sobretot als…

Inicià la seva formació a Anglaterra, amb GPS Jacob, RO Morris i J Ireland, i amplià els estudis al Nou Conservatori de Viena 1937, al mateix temps que rebia lliçons d’A Webern En retornar a Anglaterra treballà com a productor a la BBC El seu estil inicial conté fortes dosis d’emmirallament envers el Romanticisme la música de F Liszt es pot resseguir en les obres primerenques per a piano Després, la major part de la seva producció s’inclou en la tècnica serialista, com és el cas de Night Music , dedicada a Webern, o de Passacaglietta , dedicada a A Schönberg La seva obra simfònica mostra l’…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Budapest i de seguida destacà en composició, matèria en què rebé els primers premis amb obres com la Serenade núm 3 i la Fantasia hongaresa L’obtenció del Premi Coronació de Francesc Josep li permeté anar a Viena, Berlín i París A partir del 1908 ensenyà teoria musical a l’Escola Superior de Música de la seva ciutat, on també impartí lliçons de composició des del 1912 i de música de cambra des del 1920 L’any 1928 formà una orquestra amb els seus millors alumnes La seva obra, amb un llenguatge clar i proper al Romanticisme, comprèn peces escèniques una…