Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Jacinto Esteva Grewe
Cinematografia
Director.
Vida Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona 1953-54 i de belles arts a Roma 1955 després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra 1958-60 i a París 1961 Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration 1960, cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961 De retorn a Barcelona, Pere Portabella…
Érase una vez... (La Cenicienta)
Cinematografia
Pel·lícula del 1948-1950, Animació, 75 min., dirigida per Josep Escobar i Saliente.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona GUIÓ Josep Maria Aragay i González Alvárez FOTOGRAFIA Jaume Piquer Cinefotocolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alexandre Cirici i Pellicer MUNTATGE Rosa Roig dibuixos ANIMACIÓ EN CAP JFerrándiz, Francesc Tur, Guillem Fresquet, Frederic Sevillano, Enric Ferran Dibán FONS O DECORATS EFerran a partir d’esbossos d’ACirici i Pellicer MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó, Joaquim Serra i Antoni Català ESTRENA Barcelona, 18121950, Madrid, 21121950 PREMIS Venècia 1950 Sinopsi Un comte i la seva filla viuen al bonic castell…
il·lusionisme
Arts de l'espectacle (altres)
Jocs
Art de produir fenòmens que aparentment contradiuen les lleis naturals.
Hom hi utilitza, a més de l’habilitat manual jocs de mans, cartes i material especialment preparat o construït Hom anomena també l’illusionisme màgia blanca L’art i la ciència de mentir per entretenir ha tingut sempre molts d’entusiastes a Catalunya L’agrupació Catalana d’Afeccionats a l’Illusionisme SEI després de la guerra, primera societat màgica a l’Estat espanyol, comptava amb la collaboració de personalitats de tota mena Els illusionistes del Principat més destacats foren Fruitós Canonge 1824-90, popular illusionista i enllustrador al qual el poble atribuïa tota mena de prodigis per…
wagnerisme
Música
Nom donat al corrent dramaticomusical que s’estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l’obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.
Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…
El wagnerisme
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…
El modernisme a Terrassa i la seva escola de paisatge
Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…
Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona
Publicacions periòdiques
Museologia
Publicació mensual il·lustrada de la Junta de Museus, editada a Barcelona des del juny del 1931 fins al desembre del 1938, dirigida per Joaquim Folch i Torres.
Donà a conèixer les colleccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb collaboracions dels millors especialistes El 1941 reaparegué amb el nom d’"Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques Ha estat dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins…
Maria Bohigas i Sales
Literatura catalana
Editora i traductora.
Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor a l’Editorial Planeta i a la seva àvia i…
Regino Sainz de la Maza
Música
Guitarrista castellà.
Inicià els estudis de guitarra amb Eugenio Rodríguez Pascual i, quan la seva família es traslladà a Sant Sebastià, els continuà amb Luis Soria A Madrid es perfeccionà amb Daniel Fortea, i el 1914 debutà al Teatre Arriaga de Bilbao El 1920 collaborà en un concert a Madrid amb Manuel de Falla Un any després feu la seva primera gira per l’Amèrica del Sud, on tornà el 1929 en una segona gira També es presentà a París 1926, a Alemanya 1927 i a Anglaterra 1928 Des del 1935 fou catedràtic del Conservatori de Madrid L’any 1940 estrenà a Barcelona el Concierto de Aranjuez , de Joaquim Rodrigo, que el…